Un èxit sense miratges

Que prop de dues-centes mil persones sobre un cens total de set-centes mil votin en un simulacre de referèndum i que en un 94% ho facin a favor d'una opció tan rupturista com la independència de Catalunya és un èxit que a mi mateix m'hauria resultat quasi inimaginable quatre mesos enrere. Quan es va començar a parlar de la consulta d'Arenys jo era molt escèptic, i segueixo creient que si no arriba a produir-se la intromissió de l'estat i l'afegit folclòric de la Falange la iniciativa no hauria passat d'un acte simbòlic amb una participació molt inferior al 41% finalment obtingut. Però la gran explosió mediàtica i política de la convocatòra va actuar de màquina mobilitzadora en l'àmbit local i immediatament va aixecar unes enormes expectatives en el camp creixent de l'independentisme, que s'han traduït en les convocatòries d'aquest diumenge passat i en les dues noves onades de consultes que es preveuen per a l'any vinent. L'excessiva expectativa generada ha fet que els resultats, tot i ser excel·lents,  hagin deixat un gust agredolç en molts dels qui hi havien abocat energies i il·lusió, que esperaven en molts més casos superar el 50% de participació, i alguns fins i tot generar una mena de terratrèmol des de la base que ens portés a la independència de cap. No ha estat així, però tampoc no hi havia cap dada objectiva per creure que seria així. L'èxit d'aquesta convocatòria el demostren resultats com el de Vic, on la participació ha estat la mateixa d'Arenys de Munt, quan és una població cinc vegades més gran i la convocatòria no comptava amb els elements mobilitzadors addicionals que es van produir al municipi del Maresme. Qualsevol que volta una mica per aquest país, para l'orella i es mira unes quantes dades de resultats electorals, d'enquestes sociològiques i fins i tot d'audiències televisives, s'adona que de la mateixa manera que l'independentisme transversal ha fet uns avenços espectaculars, hi ha una gran part dels habitants del Principat que, o bé és aliena al catalanisme,o bé hi té un interès ben minso. I dic catalanisme en un sentit ampli. Això implica que tota iniciativa basada en la mobilització massiva de la població a favor de Catalunya està limitada per topalls molt importants, que es reflecteixen en les dades de participació a les consultes. El cas d'Arenys de Munt és molt significatiu, tot i el gran interès que va despertar-hi la consulta hi va haver un 59% de veïns que no hi van participar. Això no vol dir que tots aquests fossin aliens al catalanisme, però una part significativa d'ells, sí. Ens condemna això a la derrota?, no, gens ni mica, però és la nostra realitat i cal tenir-ho ben present abans de fer volar coloms amb una excessiva alegria. Algú s'ha estranyat de l'altíssima abstenció dels nouvinguts,però potser ens hem cregut massa que la independència és una qüestió de millora econòmica i social i ens hem oblidat que per recolzar la independència d'una nació sense estat  com la nostra primer cal identificar-s'hi d'una forma més profunda que el simple fet de viure en qualsevol poble o ciutat catalana i fer-hi ús dels serveis públics. El catalanisme ha aconseguit captar alguns caps de brots d'aquests nous catalans, però la integració real demana molt més temps. I tanmateix estic convençut que amb la concurrència de les condicions necessàries, que ara no toca exposar, es pot guanyar un referèndum vinculant, però avui no es donen aquestes condicions i em sembla una pèrdua de temps aquesta insistència d'alguns sectors en demanar al Parlament que se'n faci una convocatòria. Em sembla molt més seriós i constructiu que aquests sectors es dediquin a enfortir Reagrupament i la seva futura candidatura que no pas aquests focs d'artifici. Per una vegada coincideixo amb en Puigcercós quan diu que no hem de posar el carro davant dels bous, ara mateix no disposem dels mitjans necessaris per plantejar un desafiament real a l'estat d'aquí a quatre dies. De la mateixa manera estic convençut que l'enquesta de la UOC que preveu una victòria del sí és la que millor reflecteix la realitat, perquè no se centra en la identitat política i nacional de les persones, sinó en allò que votarien en un referèndum d'autodeterninació real. Hi ha molta gent que no es considera independentista, i que fins i tot es defineix com a tant catalana com espanyola, que davant la possibilitat de triar optarien per la independència. Objectivament, tenint en compte els condicionants i que són fruit del voluntarisme, les consultes han estat un èxit que potser serà difícil de repetir en futures edicions, i el fet que la participació no hagi estat tan nombrosa com potser alguns s'esperaven té la virtut de no crear miratges que ens desviïn del camí cap a l'oasi real.