S'ha acabat la festa

"Socialism is a philosophy of failure, the creed of ignorance, and the gospel of envy, its inherent virtue is the equal sharing of misery". Avui aquesta sentència de Winston Churchill adquireix una actualitat punyent, quan ens trobem a les portes de la  retallada de salaris del personal de les administracions públiques, de la congelació de les pensions, de la supressió del xec-nadó, de la irretroactivitat de les ajudes a la dependència i de la disminució dràstica de les inversions en infrastructures. No són mesures socialistes, però ha estat la política d'un govern socialista que, en plena crisi, s'ha dedicat a  gastar com un mariner borratxo,  la que ha deixat les finances públiques en  un estat crític, fins al punt de fer necessària l'adopció de mesures excepcionals. La ironia és sagnant, els que s'han omplert la boca una vegada i una altra parlant de drets socials, els qui han pretès fer una defensa "numantina" de l'estat del Benestar, els qui han volgut expandir més i més la repartidora són els qui ara, per la seva pròpia inconsciència,  han d'aplicar un pla d'acció diametralment oposat a tot allò que predicaven. Gairebé justícia poètica. L'estat espanyol ha viscut per damunt de les seves possibilitats. i tard o d'hora havia d'arribar "the day of reckoning". La responsabilitat no és exclusivament socialista, però són els socialistes els qui sempre han cregut que la solució de tots els problemes havia de venir per la via d'augmentar més i més la despesa pública. Han aplicat a gran escala la mateixa política que els ha permès enfeudar-se a l'Espanya meridional, gastar sense preocupar-se d'on sortien les misses, pensant que sempre hi ha haurà algú altre que ho pagui. "Government is not the solution to our problems; government is the problem", deia Ronald Reagan,  i tot i que no sempre és així ,  en la cojuntura actual li hem de donar la raó.