Tan sols un espectacle sanguinari.

Com era previsible l'abolició de les curses de braus a Catalunya ha provocat una tempesta d'improperis i un festival d'esquinçament de vestidures a Espanya, a més d'obtenir un enorme ressò internacional. Es veu que el Parlament de Catalunya tan sols existeix quan es preocupa dels animals irracionals, perquè l'altre gran dia de glòria mundial de la nostra Cambra es va produir quan s'hi va aprovar la primera llei de protecció dels animals. La internacional animalista és poderosa i influent, i acaba d'assolir una gran victòria, sobretot simbòlica, al nostre país. M'esperava aquesta repercussió mediàtica perquè ja en vam tenir una primera mostra quan es va admetre la ILP, però continua sorprenent-me la fama global de la "Fiesta" i la importància que se li dóna al que no és més que un espectacle sanguinari. Tota la vida he tingut notícia de l'existència del món dels toros, sobretot quan a casa només podíem sintonitzar un canal de TV i de tant en tant hi passaven una "corrida",  que ens conduïa a apagar l'aparell de forma quasi immediata, no pas perquè a la meva família hi hagués cap sensibilitat especial pel patiment de la bèstia, sinó perquè era una activitat que no enteníem i que ens avorria sobiranament. Per a mi la tauromàquia és una realitat propera, perquè te'n trobes referències a tot arreu, però al mateix temps del tot aliena i incomprensible, i gosaria dir que aquesta és la relació que hi tenen la major part de persones, no totes, que em resulten més pròximes. Sempre que s'ha parlat de l'abolició dels toros a Catalunya s'ha connectat amb el conflicte identitari que ens ocupa, i la veritat és que, per més que s'insisteixi en la catalanitat de les "corridas", no formen part d'allò que identifiquem com a cultura catalana. És sabut que al nostre país en el passat hi ha hagut molt d'interès en els braus, que Barcelona havia arribat a tenir tres places, que la plaça d'Olot és de les més antigues que es conserven i que la plaça de Tarragona és un edifici emblemàtic on s'hi celebra el concurs de Castells, però que un espectacle sigui molt popular en un lloc no el converteix en un element propi de la seva identitat. Sóc de l'opinió que una tradició d'origen foraster pot esdevenir catalana a partir del moment que hagi incorporat elements distintius diferenciats. Si a Catalunya haguéssim desenvolupat, a partir del model de "corrida" d'origen castellanoandalús, una correguda de bous amb unes característiques pròpies, hauríem de reconèixer que forma part de la nostra identitat, en canvi quan l'únic que es fa és reproduir mimèticament el mateix xou que ofereixen a Madrid i a Sevilla,  ens trobem davant d'un espectacle importat que pot ser més o menys popular, però que no per aquest motiu esdevé genuïnament català, de la mateixa manera que no pas totes les aficions dels catalans es consideren elements propis de la nostra identitat. Bruce Springsteen té molts fans a Catalunya, però les seves cançons formen part de la nostra identitat nacional?, malauradament no. Tenim molt bons jugadors de poker, però això en fa un joc català?. D'altra banda el futbol, com a esport no forma part de la nostra identitat, però en canvi, entitats com el FC Barcelona, amb tota la seva història i imaginari sí que han esdevingut elements importants d'allò que identifica Catalunya, perquè així com el futbol i molts altres esports són d'origen estranger, el Barça és una entitat catalana amb unes característiques i un simbolisme singulars. Fóra il·lús per part meva pretendre que  sempre existeix una clara línia divisòria entre allò que forma part d'una i d'una altra identitat, més aviat el contrari, i és un exercici apassionant i que reporta moltes sorpreses descobrir els orígens i l'evolució d'aquells elements culturals que s'identifiquen com a propis i distintius de cada cultura, però avui les "corridas de toros", tal com se celebren al nostre país, no formen part de la identitat catalana. Ara bé, això en justifica la seva prohibició?, de cap de les maneres, l'abolició dels toros a Catalunya se sustenta exclusivament en arguments animalistes i s'ha pogut aprovar aquí, i en canvi és poc probable que a curt termini s'aprovi en altres indrets de la Península, perquè en aquest país a més de l'oposició dels més militants també hi ha una gran indiferència envers la que els nostres veïns de ponent consideren la seva "Fiesta Nacional".