El nou ordre mundial i la Catalunya 3.0

L'informe del professor Joel Kotkin "The New World Order" ,  publicat a Newsweek, s'encapçala amb una frase que ens hauríem de ficar al cap per entendre al món d'avui :"Tribal ties—race, ethnicity, and religion—are becoming more important than borders". N'he tingut coneixement gràcies a l'article de l'Enric Juliana a "La Vanguardia" d'avui, i hi he accedit a través de la web de "newgeography". Aquesta centralitat dels vincles tribals, o en altres paraules menys viciades, de les identitats culturals,  es remarca amb dos paràgrafs que em semblen essencials: 
" Across the world a resurgence of tribal ties is creating more complex global alliances. Where once diplomacy defined borders, now history, race, ethnicity, religion, and culture are dividing humanity into dynamic new groupings.

Broad concepts—green, socialist, or market-capitalist ideology—may animate cosmopolitan elites, but they generally do not motivate most people. Instead, the “tribe” is valued far more than any universal ideology. As the great Arab historian Ibn Khaldun observed: “Only Tribes held together by a group feeling can survive in a desert.” 

Amb ben poques paraules explica quines són les energies que configuren el món d'avui i desacredita per irrellevants i allunyats del batec de la humanitat, els debats  que capfiquen les elits cosmopolites, unes elits que sovint ignoren o es neguen acceptar, perquè contradiu les seves creences més íntimes, la força determinant de la identitat cultural, tant en els àmbits més reduïts com en els més amplis. Per a molts caps pensants resulta més intel·ligible un món dividit entre blocs ideològics, o simplement entre països rics i països pobres, que un món dividit per civilitzacions. Però aquest és el planeta que, amb importants matisos,  ens retrata Kotkin, i aquesta és la realitat que el gran  Samuel P. Huntington va descriure en el seu imprescindible "The Clash of Civilizations and the Remaking of World Order". Es pot estar més o menys d'acord amb la classificació que Kotkin fa dels països, però amb independència de la seva discutible precisió el que compta són les grans tendències que explica, que es poden llegir com una actualització, volguda o no, de l'obra mestra d'en Huntington.  Una obra que, per cert, un prestigiós acadèmic marxista d'aquest país va intentar desacreditar  basant-se en la inconsistència d'alguna de les prediccions que contenia, assenyalant la feblesa d'un element accessori  i hipotètic per atacar la validesa d'una teoria que, al meu entendre,  com a molt modest observador de l'actualitat internacional, és la que ens ofereix una guia més fiable per orientar-nos a través viaranys del caos global.  En Juliana en la seva glossa passa de llarg del factor cultural, tant important en l'anàlisi de Kotkin, i fixa l'atenció en la delimitació i la denominació dels grups de països, en què es divideix la Terra,  amb èmfasi en les "Olive Republics" on s'inclou Espanya.  Una proposta, aquesta delimitació, que resulta intel·lectualment molt estimulant i ens convida a fer l'exercici d'imaginar a quin espai podria pertànyer una hipotètica Catalunya independent. D'entrada, com a país mediterrani europeu, seria una "Olive Republic" més, però si es fessin les coses ben fetes podria aspirar a ser una "stand alone" a la manera de Suïssa o una ciutat-estat, tal com són descrites París, Londres, Tel-Aviv i Singapur,  que englobés tot el Principat, configurada com una simbiosi entre la metròpoli de Barcelona i la resta del país. Una Catalunya-ciutat  3.0. També hi haurà qui proposi una Barcelona ciutat-estat, deslligada de Catalunya,  una perspectiva que podria resultar temptadora per alguns membres de les  elits  pretesament cosmopolites, però abominable per a qualsevol catalanista, i alhora impossible,  perquè les urbs que Kotkin denomina ciutats-estat o bé són independents, com Singapur, o bé són les principals ciutats dels estats on es troben, ja sigui França, Londres o Israel. Dins d'Espanya Barcelona està condemnada a un paper secundari i subordinat, i sense la resta de Catalunya, sense un projecte nacional alternatiu a l'espanyol , no tindria suficient entitat per esdevenir independent.