La conquesta de Mallorca

La conquesta cristiana de Mallorca va ser una empresa fonamentalment catalana, que es va portar a terme entre 1229 i 1232 i va suposar la derrota i expulsió dels musulmans de l'illa, l'establiment del regne de Mallorca i la repoblació amb pagesos de l'Empordà. Des del segle XIII Mallorca i les altres Illes Balears i Pitiüses, han estat l'extensió insular de Catalunya, amb les seves pròpies institucions i vicissituds històriques, però estretament lligades al tronc comú. Amb Felip V tant les Mallorques com el Principat van ser privats de la seva pròpia organització política i sotmesos a les lleis castellanes, però a nivell popular la llengua i la cultura s'hi van mantenir ben vives, encara que excloses dels àmbits formals. Paradoxalment és en plena etapa de democràcia i autogovern quan s'està portant a terme una nova conquesta de Mallorca, que va més enllà de les institucions i busca transformar l'ànima de les Illes. Les propostes lingüístiques del PP, avui a l'oposició però potser per no gaire temps, cerquen eliminar els instruments de protecció i prestigi del català per obrir les portes a l'hegemonia absoluta del castellà, també entre els autòctons. Les mitges rectificacions d'aquest tal José Ramón Bauzà, candidat  popularista,  en relació a la seva voluntat de suprimir la llei de normalització, no amaguen la intenció colonitzadora, amb mètodes tan suats com el "divide et impera". La reivindicació de les modalitats balears, la contraposició tassó/got i capell/barret, que m'ha recordat una vella cançó d'en Tomeu Penya,  a part de ridícula, té molt mala bava. Es tracta de convertir la llengua catalana de les Illes en una parla local, sense prestigi ni projecció, que els nouvinguts no tinguin interès (ni obligació) d'aprendre-la ni els autòctons voluntat d'usar-la i defensar-la. Via lliure per a la substitució lingüística a la manera de València. I repeteixo, tota aquesta ofensiva es porta a terme en plena etapa democràtica i autonòmica, una conquesta castellana de Mallorca a cavall de les urnes, gràcies a una dreta espanyola que ja no es conforma amb el paper col·laboracionista de l'oligarquia caciquil, d'un Cañellas-Pétain, sinó que ja opta per l'ocupació directa amb un Bauzá que aspira a instal·lar-se a la Llotja de Palma  talment un Hans Frank al Castell de Cracòvia.