Li deixaríeu diners al tripartit?

Amb l’emissió de bons en condicions similars a les del govern de Grècia, certament beneficioses per als inversors, el tripartit ha aixecat acta del seu descrèdit, un descrèdit literal, perquè els bancs ja no els volen deixar més diners. I és comprensible, si fóssiu banquers li deixaríeu diners al govern de José Montilla? Un govern que ha d’anar pidolant préstecs a curt termini, que paga a 200 dies els seus contractistes i a 90 dies el concert sanitari (ells que s’omplen la boca d’unes llegendàries polítiques socials).  Tot i així el PSC ha decidit assumir el “llegat” del tripartit i lluir la seva pretesa “obra de govern”.  Però és clar, quan han deixat la caixa de la Generalitat escurada, malgrat el segons ells meravellós finançament que van pactar amb Madrid, quan patim un 18% d’atur, que arriba al 40% entre els joves, i tenim un índex de fracàs escolar del 30%, cal molta imaginació, o molta barra, per fardar d’acció de govern. Per això no se’ls ha ocorregut una altra idea que publicitar per tot arreu, com si fos un gran mèrit, que la Generalitat ha contractat una mitjana de 2 metges, 3 mossos i 5 mestres al dia. Si acceptem que engruixir la plantilla de personal és un èxit convindrem que el tripartit ha estat brillant: durant els darrers set anys la Generalitat ha passat de 140.000 a 226.000 empleats, si bé un 30% dels nous treballadors no són metges, ni mestres, ni mossos. Potser així és com ho veuen els socialistes, però jo diria que posar-se medalles en funció del ritme de contractació de personal és  una perversió indicativa dels nivells de mediocritat i de capgirament de valors a què ha arribat el tripartit. Un govern pot lluir, si n’hi hagués hagut, les millores reals en els nivells de salut, de seguretat i d’educació que com a resultat de la seva acció hagi experimentat el país, no pas la seva capacitat per fer créixer la nòmina pública, jugant a confondre els mitjans amb els objectius. Per molts professionals que contractis si no hi ha una bona planificació, ni una bona direcció ni una bona gestió els resultats no seran bons.  I no ho són, la sensació general de desgovern es veu confirmada pels representants dels sectors que tenen una relació més directa amb els departaments de la Generalitat ( entitats, contractistes, concessionaris, etc), que confessen, amb veu baixa, no fos cas que tinguessin problemes amb els que manen, que allà dintre tot és un desgavell, els polítics no saben què es porten entre mans i l’administració va a la deriva. Aquest és el llegat del tripartit, un govern que ha estirat molt més el braç que la màniga, que ha perdut tot el crèdit i no pot lluir de res més que d’haver omplert molts llocs de treball a la Generalitat.

 Per sort les legislatures no poden durar més de quatre anys i ara se’ns presenta una nova oportunitat per redreçar el camí. Enguany hi ha molta oferta electoral amb presència mediàtica, però l’única garantia per sortir del pou és un govern fort de CiU presidit per l’Artur Mas, sense hipoteques ni condicionaments, que torni el prestigi i el crèdit a les nostres institucions i es concentri en la noble tasca d’aixecar Catalunya.