Escapar del gulag.

The Way Back (Camino a la libertad) és una bona pel·lícula, a estones un punt feixuga, que ens explica la fugida d'un grup de presoners d'un camp de treball siberià l'any 1940. És l'epopeia d'uns homes que travessen milers de quilòmetres a peu,  fins arribar a l'Índia, havent passat pels boscos glaçats de Sibèria, el desert de Gobi i les muntanyes de l'Himàlaia. El guió està basat en la història que l'ex-militar polonès Slavomir Rawicz, resident a Anglaterra, va narrar en el llibre "The Long Walk", publicat amb gran èxit de vendes als anys cinquanta, si bé posteriorment es va descobrir que els fets no eren reals. No hi fa res, la pel·lícula té el mèrit de confrontar-nos amb un dels grans horrors del S. XX, el comunisme soviètic, que va matar milions de persones i en va esclavitzar moltes més, en nom de la construcció del paradís socialista. És prou conegut que el nazisme va ser una monstruositat, però abans que el Tercer Reich iniciés l'extermini sistemàtic dels jueus d'Europa, el règim soviètic ja portava més de vint anys de successives campanyes de destrucció dels qui considerava els seus enemics, unes campanyes que van assolir els nivells més aberrants a partir de l'arribada al poder de Josif Stalin. La persecució dels kulaks, les deportacions de grups ètnics d'un cantó a l'altre de la geografia soviètica, la industrialització forçada amb mà d'obra esclava, les purgues internes del partit i dels quadres de l'exèrcit i de l'administració, el gran terror dels anys 1937-1938, en què es van afusellar centenars de milers de ciutadans identificats, en funció de criteris arbitraris, com a enemics o potencials enemics de la revolució, són les fórmules amb què Stalin, guiat per una inseguretat paranoica,  va bastir un estat totalitari a la seva mida.  I encara hi podríem afegir la gran fam que va causar la mort de milions de pagesos d'Ucraïna, coneguda com a "holodomor", de la qual el govern en va ser com a mínim corresponsable.  Pel que fa al gulag, la xarxa de camps d'internament i treball situats a Sibèria, s'ha calculat que entre 1929 i 1953 (any de la mort d'Stalin), hi van passar més de 14 milions de persones, i hi van morir  més d'un milió i mig de presoners. "The Way Back", amb unes poques seqüències, ens permet fer-nos una idea de com era la vida en aquests camps, així com dels mètodes arbitraris i cruels amb què la NKVD, la policia política, decidia l'internament al gulag. En el film les penalitats del que pateixen els protagonistes al llarg del seu camí funciona també com una al·legoria de la dificultat que suposa escapar del totalitarisme, un sistema que converteix els països en una gran presó  i que provoca situacions kafkianes desesperants, com ara quan  els fugitius arriben a Mongòlia i descobreixen que el país on esperaven trobar la llibertat també es troba  a l'òrbita política de Moscou. En conjunt una obra molt recomanable, útil per fer-nos conèixer una realitat poc divulgada de la història de la infàmia humana.