Sempre els restarà París com a model

El llibre d'en Germà Bel "España, capital París" és important, perquè demostra, no tan sols  allò que ja sabíem, que l'estat espanyol desenvolupa les seves infraestructures seguint un model radial amb centre a Madrid, sinó també que aquesta és una especificitat espanyola. A la resta d'Europa són criteris principalment econòmics els que expliquen la distribució de les inversions en carreteres i ferrocarrils, i els aeroports de països de dimensions iguals o superiors a les espanyoles són gestionats des del territori o per empreses privades, no pas per un engendre com AENA.  Queda ben demostrat que "Spain is different", no pels toros, el sol i el flamenc, sinó per la forma que té de concebre el paper de les grans infrastructures, que lluny de servir  les demandes reals de transport de viatgers i mercaderies estan al servei de la major glòria de Madrid, amb l'objectiu, en bona mesura ja assolit, que la ciutat castellana passi de capital política a capital total del Regne. Bel, economista, recorre a la història per explicar la política espanyola d'infraestructures, íntimament lligada al projecte centralitzador instaurat per la dinastia borbònica al segle XVIII, un projecte que s'ha mantingut constant durant els darrers segles, amb breus períodes de flexibilització, com ara la transició del franquisme a la consolidació del règim democràtic. Tanmateix en Bel, antic diputat socialista tot i que avui força allunyat de l'ortodòxia de partit, fa una mica de trampa quan carrega els neulers de la nova centralització en la política seguida pel PP, quan ja era ben present en el període de govern felipista i ha estat continuada pels governs d'en Zapatero, que han fet seu el deliri de fer arribar l'AVE a totes les capitals de província i han mantingut incòlume AENA.   El llibre està escrit des d'una òptica netament espanyola, és a dir, el tractament no és el d'un catalanista valorant críticament la política d'infrastructures de l'estat, sinó el d'un tècnic espanyol que fa una anàlisi dels criteris seguits pels successius governs a l'hora de dissenyar els mapes de carreteres i  ferrocarrils i les fórmules de gestió dels aeroports. Tot i  la perspectiva espanyola adoptada per l'autor, no és casualitat que sigui un economista català qui s'hagi preocupat per una política madrilenyista que, fora de Catalunya i el País Basc, acostuma a considerar-se lògica i positiva. No és un llibre catalanista, però és molt útil per al catalanisme, sobretot per entendre a què ens enfrontem.