La velocitat i la RENFE

La frivolitat i la improvisació els perd. Aquesta combinació de límit de velocitat de 110 km/h i reducció del preu dels bitllets de tren en un 5% és una altra obra mestra de l'estil ZP, que té entre els seus millors artistes aquest Miguel Sebastián, de qui, ara mateix, no tinc present cap encert que justifiqui la seva permanència en el càrrec de ministre. Cal seguir una lògica molt recargolada per inferir que el nou límit de velocitat a la carretera es compensa amb un 5% de rebaixa en el tren, o simplement per creure que gràcies a aquesta reducció els usuaris del transport privat s'abocaran massivament a les estacions ferroviàries. Tenir l'opció d'anar a la feina amb tren de rodalia és un privilegi i qui no l'exerceix no és per aquest 5% del preu. D'altra banda, no acabo d'entendre això de l'estalvi energètic gràcies a reduir la velocitat màxima. En primer lloc perquè no hi ha una evidència científica que en garanteixi l'efectivitat, i en segon lloc perquè al capdavall qui paga el combustible és el particular, per tant l'encariment del petroli, en aquest cas, no afecta l'estat sinó l'usuari del vehicle privat, i correspon a aquest decidir quines mesures vol adoptar per reduir un consum que cada vegada li resulta més gravós. D'acord que controlar la demanda és una forma d'evitar l'escalada del preu, però té cap efecte rellevant sobre la demanda de petroli baixar dels 120 als 110 km/h? No fotem! Avui llegia una entrevista al politòleg Xavier Casals en què explicava la seva teoria de Catalunya com a laboratori polític de tot l'estat, des d'on s'experimenta amb fenòmens polítics que després s'exporten cap a Espanya. En aquest cas tenim que, just després d'haver-nos alliberat de les absurdes restriccions acientífiques de velocitat imposades pel tripartit, és el govern central qui n'agafa la torxa aplicant una mesura inefectiva però verament efectista. No em fa cap gràcia, però aquests socialistes, amb la seva navegació erràtica,  li estan posant en safata la majoria absoluta a un PP cada dia més berlusconitzat, no tant pel seu líder màxim com pels seus barons territorials. El PSOE es mereix perdre les eleccions, però la seva alternativa fa feredat.