Un altre episodi

Per fortuna l'independentisme català és molt més ampli i transversal que els partits que se'n proclamen, i encara és més gran si hi encabim tots els ciutadans que, en l'eventualitat d'un referèndum, estarien disposats a votar a favor de la independència. Ara assistim a l'enèsim episodi d'escissió dins d'una d'aquestes formacions. Vist des de lluny, la valoració del cas concret no pot ser categòrica, d'una banda l'opció del millor president del Barça (fins que es demostri el contrari), sembla que és la que podria donar un millor resultat electoral per al conjunt de partits independentistes, tenint en compte el canvi radical de context que ha suposat la victòria de CiU i  la desaparició d'aquella hidra de tres caps que era el tripartit. Ara bé, si l'objectiu de SI és consolidar el seu propi espai polític , presentar-se a les eleccions sota el lideratge d'ERC no és la millor alternativa. Encara que electoralment encertat, el moviment d'en Laporta respon a la mateixa línia de frivolitat que ha caracteritzat tota la seva trajectòria política des que va fer públiques les seves ambicions postfutboleres. A més, en fer aquest moviment sense el suport de SI, la seva acció resta molt devaluada i dibuixa un futur polític incert tant per a ell com per al grup d'en López i en Bertran, mancat ara de la seva figura més coneguda. Deixant a part aquest cas concret, un mal endèmic de l'independentisme polític català és la desproporció existent entre la grandesa de l'objectiu i el sectarisme dels seus dirigents, sigui ideològic, tàctic o egocèntric, des d'Esquerra fins a les CUP, passant per Reagrupament, SI i els grupuscles vinculats.  Qui vulgui portar Catalunya a la independència primer haurà de ser capaç de liderar la major part del catalanisme i sumar nous efectius a la causa, i això no s'aconsegueix obrint-se pas a cops de destral, ni tancant-se en una closca purista ,ni marcant-se com a primer objectiu la destrucció de les altres forces polítiques competidores. Un gran objectiu demana una gran estratègia i una grandesa de mires que no tenen cap dels qui avui pretenen ser representants polítics de l'independentisme.