Temps difícils, temps de populismes

No és per atzar que coincideixen en el temps les protestes dels "indignats" i l'ascens electoral de Plataforma per Catalunya i d'en Garcia Albiol a Badalona. Vivim una època difícil en què l'atur fa estralls, i els discursos populistes de diferent signe es veuen enfortits davant la incapacitat de la política convencional per aportar solucions tangibles. Davant la sofisticació del discurs econòmic, que apel·la a la necessitat de reduir la despesa pública per "tranquil·litzar els mercats", al mateix temps que molts perden la seva feina, altres exhaureixen el subsidi d'atur  i milers de joves ni tan sols no han tingut l'oportunitat de començar a treballar, un discursos fàcils com "primer els de casa", o "no som mercaderia en mans de polítics i banquers", connecten amb amplis sectors socials a la recerca de respostes davant una situació crítica. El problema és que els populismes no aporten solucions, tan sols canalitzen la indignació i, junt amb propostes que poden ser interessants, barregen autèntiques aberracions que atempten contra els principis més bàsics de la democràcia liberal. En aquests dies en què s'escolten més les consignes que les reflexions racionals, convé recordar que els sistemes polítics i econòmics que han generat més riquesa, benestar i llibertat per a la població han estat les democràcies liberals del món occidental, amb economia de mercat, ja sigui amb models més individualistes, com el nord-americà, o més col·lectivistes, com el francès o l'escandinau. En el moment actual trobo a faltar una defensa més decidida del liberalisme polític i econòmic, que està situat en el punt de mira dels populistes, que hi contraposen diferents fórmules proteccionistes abocades a aprofundir encara més la crisi que patim.