Construir estat és teixir nació

Construir un estat vol dir, entre altres coses, guanyar posicions i consolidar-les, crear institucions i donar-los solidesa. Fer estat és dotar la nació d'estructures perdurables i resistents, i per tant flexibles, que permeten avançar quan es desglaça la Bàltica i defensar-se quan vénen mal dades. L'ideal és fer-ho recolzats en la llei, però a vegades per fer un pas endavant cal superar els límits d'unes lleis que no fem nosaltres sinó que ens vénen imposades des de l'exterior. Així es va fer la TV de Catalunya, superant límits, ocupant espais buits de normativa. Ara les coses són diferents, el règim constitucional espanyol està més consolidat i té menys escletxes que als anys 80, però per altra banda, nosaltres, almenys al Principat, també som més forts, gràcies al fet que durant tot aquest temps ens hem dotat d'elements d'estat català. I junt amb les protestes, les reivindicacions i l'agitació política necessària, el que cal fer és seguir bastint estat, justament perquè la societat catalana és plural i per a molts l'única referència de pertinença al país és l'existència d'unes institucions potents, no tan sols en l'àmbit del Benestar sinó en molts altres aspectes de la vida. Això també té efectes més enllà de les nostres fronteres administratives. No fa gaire vaig llegir un article de l'escriptor rossellonès Joan Lluís Lluís on, alhora que es manifestava pessimista sobre el futur del català a la Catalunya Nord, destacava com l'enfortiment institucional del Principat, amb elements tan vistosos com una policia pròpia que patrulla pels carrers i per les carreteres, estava revaloritzant la catalanitat al nord de l'Albera, una catalanitat que ja no es veu només com una tradició folklòrica sinó també com una identitat amb dimensió política i moderna, com una cosa seriosa i a tenir en compte. Aquest efecte existeix portes enfora, però és tant o més important portes endins, per exemple de cara als "nous catalans". Tenint en compte la racionalitat humana, els qui vulguin integrar-se al país ho faran per la via que els resulti més efectiva, sigui l'espanyola  o la catalana. Com més fortes siguin les institucions catalanes, incloent-hi la societat civil, més estímuls tindran els nouvinguts per adoptar la identitat pròpia del país, el que no podem esperar és que ho facin per simpatia cap a una nació oprimida, perquè a la pràctica, fora d'algunes excepcions excèntriques, ningú no s'apunta voluntàriament al bàndol dels perdedors.