Una majoria per l'estat català

El 18 de juliol de 1922 els patriotes Francesc Macià, Lluís Marsans i Sola, Daniel Cardona i Civit, Domènec Solé i Manuel Pagès i Mercader, van fundar Estat Català, un partit que explicitava en la seva denominació un objectiu polític que avui encara és plenament vigent, i no només això, si ens fixem en la darrera enquesta del CEO hi ha almenys un 58,5% de catalans partidaris que Catalunya sigui un estat. Deixant de banda que més d'un 42% dels enquestats es van mostrar decidits a votar sí a la independència en el cas d'un hipotètic referèndum, a  l'hora d'expressar les seves preferències un 25,5% es decantaven per un estat independent i un 33% per un estat dins una Espanya federal. Hi ha una clara diferència qualitativa entre una opció i l'altra, però tot i així ambdues coincideixen en la necessitat que Catalunya tingui el seu propi estat, una dada a la qual podem afegir-hi un 75% de partidaris del concert econòmic, la qual cosa demostra l'existència d'una àmplia majoria a favor de la sobirania catalana, ja sigui compartida amb l'estat espanyol o bé directament amb la Unió Europea. A la pràctica la via federal és una via morta, perquè no hi ha federalistes reals més enllà de Fraga, i tramposa, perquè quan a Espanya algú proposa un model pretesament federal, ho fa pensant en termes de federalisme simètric i sotmès a coordinació des del centre, és a dir, com una dosi doble de cafè per a tothom. En canvi a  Catalunya el federalisme s'acostuma a veure més aviat com una fórmula per obtenir el màxim nivell d'autogovern sense trencar amb Espanya. Per tant, des d'una perspectiva catalana, és possible bastir un projecte d'estat català, independent o federat, amb un ampli suport popular, més enllà dels rengles de l'independentisme estricte. La independència és la solució òptima, però la tasca de construcció nacional és inajornable, no es pot deixar per l'endemà del dia de l'alliberament. És més, sense la prèvia construcció d'unes mínimes estructures d'estat propi, no és possible plantejar-se el salt a la independència.  I com es basteixen estructures d'estat? doncs amb els materials que tenim, és a dir, les administracions que depenen directament dels catalans, tant la Generalitat com el món local, que es poden gestionar com a mers components de l'estat espanyol o bé com a peces de l'engranatge d'un estat català en construcció. No es tracta tan sols de paraules, hi ha múltiples decisions , que s'adopten en tots els nivells administratius, en què l'orientació es pot fer en un sentit o bé en un altre, i correspon als polítics que es qualifiquen de catalanistes adoptar la via correcta.