Vulnerables

Que la realitat supera la ficció no tan sols és un tòpic recurrent sinó que és una veritat sobrerament contrastada. La massacre espantosa d'Oslo n'és una prova fefaent. L'acampada d'un moviment polític juvenil, en una illa idíl·lica, a la pacífica i pròspera Noruega, on irromp un individu vestit de policia i mata 84 joves i adolescents, indefensos i sense escapatòria. És monstruós. Davant d'aquests fets poc més es pot fer que sentir compassió per les víctimes, les seves famílies i amics.

Si es confirma que una tan gran mortaldat és cosa d'una o dues persones, sense cap altra organització al darrere, cal que Noruega es repensi les bases de la seva seguretat, altrament s'exposen a una repetició de la tragèdia. Sabem que un grup terrorista, amb capacitat de planificació i acció a llarg termini, pot arribar a realitzar atacs molt greus, però quan qui actua és un amateur solitari es posa molt més al descobert la vulnerabilitat d'un país.  Ignoro les condicions del campament, però, ¿és possible que en una  illa on es reuneixen més de 500 joves no hi hagi cap de servei de seguretat i que l'assassí no s'hagi pogut aturar fins que la policia no hi ha arribat amb helicòpter?. El risc zero no existeix, hi ha assassinats que són inevitables, però no estem parlant de 10, 15 o 20 morts, sinó de 84!, no se'l podia aturar abans? i aleshores sorgeix l'altra pregunta: de debò era un paio sol, o com a màxim ell i un còmplice?.  Potser tot és molt senzill : un ultradretà que decideix atacar el govern i el partit governant, per allà on fa més mal, pels seus joves. D'entrada em sembla una explicació molt inversemblant,  però no per això descartable. Ahir ja es va veure com l'explicació d'entrada més plausible, l'atac terrorista islamista, almenys pel que fa a la bomba, anava perdent força a mesura que es coneixien més detalls dels fets i, sobretot, de la identitat del presumpte assassí, el tal  Anders Behring Breivi. Tanmateix, de la mateixa manera que determinats mitjans, opinadors i experts, es van precipitar assenyalant la pista islamista i les seves implicacions, em fa l'efecte que també hi ha hagut una certa extralimitació a l'hora de presentar-nos l'assassí com a ultradretà, islamòfob i sobretot, fonamentalista cristià. Fa l'efecte que s'ha volgut presentar l'oposat perfecte, un individu a més alt, ros i d'ulls blaus, del típic terrorista islamista. De la mateixa manera que hi ha interessos polítics que atien la pista islamista, altres es llencen com a llops sobre la pista d'extrema dreta, quan potser, al final, ens trobarem que tan sols era un dement, o no, perquè en realitat, ben poca cosa en sabem de tot plegat, i especular és gratis. Sigui el que sigui, tota la meva solidaritat envers un petit gran país, exemplar en molts aspectes, al qual se li ha obert una ferida doloríssima de difícil curació.