El títol d'aquest post pot semblar poc encertat quan l'SPD alemany acaba de revalidar l'alcaldia-presidència de Berlín, i pocs dies després que l'aliança encapçalada pel Partit Socialdemòcrata danès hagi guanyat les eleccions enfront l'aliança de centredreta, que ha governat Dinamarca durant els darrers deu anys. Però l'èxit que suposa l'accés al poder no pot ocultar que les victòries del centreesquerra s'han assolit malgrat la davallada socialdemòcrata i gràcies a l'ascens d'altres forces, particularment ecologistes a Alemanya i eco-socialistes i social-liberals a Dinamarca. Tot plegat confirma la tendència, comuna a pràcticament tot Europa, que els socialdemòcrates ja no són capaços d'arribar al govern només amb les seves pròpies forces i necessiten, cada vegada més, l'ajuda d'altres aliats. No és que anys enrere no necessitessin formar coalicions per governar, però la seva hegemonia a l'espai de centreesquerra era molt superior. El mapa polític dels països europeus està esdevenint més plural, amb l'excepció del bipartidista estat espanyol, on tanmateix, les eleccions del 20-N poden comportar l'enfonsament del PSOE i un cert ascens de terceres forces. En un context de crisi la fórmula clàssica de la socialdemocràcia, l'expansió creixent de l'estat del benestar, ja no és aplicable. En canvi, si del que es tracta és d'aplicar polítiques d'austeritat i alhora de reactivar l'economia, resulta més creïble, en general, el centredreta. L'erosió de l'espai socialdemòcrata no es produeix tant per una fuga de vots cap a les opcions liberals i democristianes, que òbviament no és el cas ni a Dinamarca ni a Alemanya, com per l'ascens de les opcions populistes de dreta i d'esquerra, sobretot entre l'antic electorat dels "barris obrers", i el transvasament de vots dels sectors "il·lustrats", altrament dits "pijoprogres", cap a l'esquerra ecologista i, en alguns casos, cap al centre liberal. La socialdemocràcia seguirà sent un dels grans corrents polítics europeus, però possiblement no tornarà a ser la gran força hegemònica de l'esquerra que ha estat a l'Europa democràtica des de la fi de la Segona Mundial, amb l'excepció d'Itàlia. Ara que el PSC no sap on va, convé que hi pensin i assumeixin que, almenys durant uns quants anys, a Catalunya no seran alternativa real de govern i al mateix temps els serà molt més difícil tornar a plantejar un tripartit com el que hem conegut fins fa un any. Hi haurien de reflexionar si és que volen formular una estratègia que no els porti cap a un arraconament cada vegada més gran dins de la política catalana.
Comentaris