Estem davant d'una nova Renaixença?

El divendres vaig veure que a l'FNAC, un establiment que no destaca per la seva sensibilitat envers la cultura catalana, han posat un cartellet  que es demana :"Estem davant d'una nova Renaixença?",  a l'expositor on es barregen les obres més recents de la nostra literatura, amb protagonisme destacat del "Jo confesso" d'en Jaume Cabré, i clàssics de tota la vida, des de Porcel fins a Joanot Martorell, passant per mossèn CintoVerdaguer.  Deixant de banda el discutible criteri amb què s'ha fet l'eclèctica tria, els responsables de l'FNAC han copsat que ens trobem en un moment relativament dolç, no tan sols en el camp literari, sinó per al conjunt de la cultura catalana, en termes de quantitat, de qualitat i, sobretot, de recepció per part del públic.  La llengua i la cultura catalanes han guanyat posicions respectables en àmbits com ara internet, la premsa, la ràdio, la televisió, el teatre, la música popular i fins i tot el cinema.  Per la seva banda la literatura catalana, en bona part gràcies a l'impacte de la Fira de Frankfurt, s'ha internacionalitzat i avui hi ha autors com l'esmentat Jaume Cabré o l'Albert Sánchez Piñol, que compten els seus lectors per centenars de milers en una pluralitat de països. Davant aquest panorama insòlit d'èxit cultural, s'entén que algun responsable de l'FNAC hagi tingut la pensada d'insinuar "una nova Renaixença". En realitat però, seria injust parlar avui de nova Renaixença, perquè la Renaixença de la cultura catalana, com la d'altres nacions europees llargament silenciades, és un fenomen del S. XIX que assenyala la recuperació d'una llengua i d'unes expressions culturals que durant força temps havien estat excloses dels àmbits considerats "cultes" i "formals". No és el cas de la literatura catalana del S.XXI, que no sorgeix del silenci sinó després d'un període batejat per en Joan Triadú com el segle d'or de la literatura catalana. No ens trobem davant d'una nova renaixença perquè ja fa molts que vam renéixer, però aquest és un bon moment que ens hauria de permetre guanyar i consolidar nous espais per a la llengua i la cultura del país.