Que un "pare de la Constitució", tot fent broma, deixi al descobert la farsa de l'Espanya constitucional no té preu. Potser mai ningú, amb tan poques paraules, no havia explicat tan clarament què és Espanya. Espanya és això, l'expansió del Regne de Castella, que al S. XVII va renunciar a mantenir Portugal sota el seu jou i va concentrar les forces per derrotar la revolta dels catalans, un poble sotmès al qual cal bombardejar cada cinquanta anys per mantenir-lo a ratlla, un mètode que, pel que sembla, avui ja no és necessari. Don Gregorio diu que feia broma, però va dir veritats com cases de pagès. En primer lloc va reconèixer que tan nació és Catalunya com Portugal, ergo, si Portugal és un estat europeu, per què no podria ser-ho Catalunya?. En segon lloc, va deixar clar que l'estatus polític actual de Catalunya és fruit de successives derrotes militars, que podem identificar amb la de la Guerra dels Segadors, la de la Guerra de Successió i la de la Guerra Civil de 1936-39. La Constitució de 1978 estableix un règim democràtic i liberal, però manté una submissió fèrria de Catalunya a la sobirania espanyola. Hi ha hagut un intent de fer "tabula rasa" amb el passat i fer-nos creure que si formem part del Regne d'Espanya és perquè ho hem decidit lliurement aprovant el text constitucional, i no pas perquè durant segles ens hi han obligat a punta de baioneta. Un altre pare de la Constitució, Manuel Fraga Iribarne, ja ho va expressar clarament l'any 1968, en plena dictadura franquista:
“Cataluña fué ocupada por Felipe IV, fué ocupada por Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a coger de nuevo el fusil. Por consiguiente, ya saben ustedes a que atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar”. Ara, trenta-dos anys després de l'entrada en vigor del darrer text constitucional, en Peces-Barba ha dit el mateix, si fa no fa. Passen els règims, canvien les lleis i se succeeixen els governs, però l'essència de l'estat espanyol és la mateixa. No és per atzar que , segons el darrer càlcul oficial, Catalunya pateix un dèficit fiscal equivalent al 8,4% del seu PIB, una nivell d'espoli més propi d'una colònia que d'una poble lliure.
Comentaris