Cambó

Fa dies que m'acompanya l'obra pòstuma d'Heribert Barrera, el seu "Cambó", un assaig històric en què repassa críticament la biografia del polític català i alhora ens porta pels principals esdeveniments del primer tercer del Segle XX. La conclusió de Barrera és que Cambó, més enllà dels molts èxits personals que va obtenir al llarg de la vida, no va aconseguir cap avenç substancial per a Catalunya en el terreny polític, la qual cosa, tractant-se del líder d'un partit catalanista com la Lliga, que va assolir un gran protagonisme, tan sols es pot considerar com un fracàs. Cambó va dirigir la Lliga i la Solidaritat Catalana, va encapçalar la Minoria Catalana a Madrid, va ser ministre un parell de vegades, va cultivar múltiples contactes i influències i va assolir una gran fortuna, però no se'n va sortir en el que hauria d'haver estat l'objectiu primordial d'un dirigent catalanista de la seva època: l'obtenció de l'autonomia. Una altra qüestió és si realment aquest era el gran objectiu del mateix Cambó que, si bé mai no va renunciar al seu catalanisme, tampoc no va tenir gaires escrúpols a l'hora de prioritzar altres finalitats. Home de grans discursos parlamentaris i reunions decisives amb el monarca i els principals dirigents espanyols, ben poca cosa de subtancial va aconseguir per a Catalunya. Durant les seves incursions ministerials va ser un eficaç servidor de l'estat, però no va deixar cap empremta duradora al seu país d'origen, on tenia la seva base electoral. La seva estratègia, deia, es basava en guanyar-se la confiança dels espanyols i persuadir-los de la conveniència de concedir l'autogovern als catalans, i això passava per exercir un patriotisme espanyol a prova de bombes. De fet Cambó va mantenir una adhesió indestructible a la seva estratègia, malgrat la nul·la voluntat dels polítics espanyols de fer cap mena de concessió a les aspiracions catalanes.  Vist així Cambó era un mesell, un gran mesell, però no sembla que la seva incapacitat per assolir més poder per a Catalunya li tragués la son, almenys en les seves extenses memòries no se'n lamenta pas, i en canvi considera que el fet d'haver encapçalat la campanya per a l'autonomia integral, l'any 1919,  va perjudicar greument la seva reputació a Madrid. Tanmateix fóra injust valorar l'aportació d'en Cambó centrant-nos únicament en la lluita per l'autonomia. El seu paper va ser determinant perquè el catalanisme fes el salt a la política i perquè s'organitzés mitjançant un partit modern i eficaç com va ser la Lliga, capaç de competir electoralment amb èxit. La seva actuació com a regidor de Barcelona ha deixat llegats perdurables, com ara l'ús públic de Montjuïc i fins i tot aspectes de la Festa Major de la Mercè, i la seva actuació com a mecenes va contribuir decisivament a l'enfortiment de la cultura catalana, sobretot en les seves expressions més cultes.