La tragèdia grega

Les penalitats que les polítiques d'austeritat imposen a la població grega poden fer pensar que la culpa de la seva desgràcia la tenen els països que els imposen aquestes polítiques, o els mercats, o els  bancs, o una conspiració judeomaçònica ( no m'estranyaria que la tropa de l'Alba Daurada hi vegi algun component jueu). Però l'origen del problema és grec, és molt senzill i s'ha dit reiteradament: durant anys els grecs han viscut per damunt de les seves possibilitats, han acumulat un deute imponent i se'ls ha acabat el crèdit. No són els únics, però el que fa el problema més gros, l'autèntica tragèdia grega, és que Grècia no té capacitat per generar la riquesa necessària per superar aquesta situació. Fins ara l'economia grega s'ha recolzat en tres pilars: el turisme, la marina mercant i les ajudes internacionals, sigui en forma de subsidis o de crèdit barat. El turisme segueix sent un motor de l'economia, però és insuficient i no té, ni molt menys, el mateix pes a tot el país. La gent visita Atenes i algunes illes, però ningú no s'aventura a l'interior del Peloponès.  Què produeix Grècia? en què destaca en termes econòmics?Algú pot identificar algun producte o marca grega? La marina mercant ja no és el que era, qui són els Onassis i els Niarchos d'avui? i la competència asiàtica cada dia és més potent. Pel que fa a les ajudes internacionals, amb el final de la Guerra Freda la importància geoestratègica del país com a bastió anticomunista al sud dels Balcans i a la Mediterrània oriental es va enfonsar, per la qual cosa els EUA hi van perdre interès, si bé el país ha anat fent la viu viu, i més i tot que la viu viu, xuclant de la mamella europea, fins que ha arribat el temps de les vaques magres. I així estan i així estem, uns i altres. La situació és molt dura, però si hi ha funcionaris que han vist el seu sou reduït a la meitat potser és perquè en realitat el que perceben ara s'ajusta millor a la potència econòmica real  del país que no pas el que cobraven abans de la imposició de la disciplina prussiana. Grècia està purgant els seus pecats, i  com acostuma a passar, en molts casos paguen justos per pecadors, però més que davant d'un transitori estrènyer-se el cinturó, diria que estem davant d'un ajust, d'una adequació de les condicions de vida de la població a la riquesa que de debò produeix Grècia. Per això l'autèntica tragèdia grega és aquesta, que la nació és molt més pobre del que els mateixos grecs han cregut durant anys i ara es veuen obligats a viure d'acord amb aquesta realitat, una realitat que molts pretenen eludir mitjançant forces polítiques que la neguen, es diguin Syriza o Alba Daurada, però a la qual, s'hi posin com s'hi posin, han d'encarar-se.