Una força indispensable

Diria que l'exigència d'una fiança de 3,3 milions a CDC per responsabilitat civil en el procés que se segueix pel cas "Palau" no és aliena a la situació política del país. D'altra banda fins a cert punt és lògic que l'oposició intenti fer-ne sang, però l'acarnissament i visceralitat anticonvergent de certs sectors de l'independentisme demostra una ceguesa política preocupant. N'hi ha que encara somien en el Big Bang de Convergència, el mite d'una explosió que obriria la porta al repartiment del seu electorat entre els partits que hi fan frontera-gairebé tots-, amb un especial plus per a les forces explícitament independentistes, que així assolirien la majoria electoral necessària per declarar la independència. Aquest mite té un fort ascendent sobre determinats sectors, i va ser una de les idees de fons que van fer possible que el tripartit aguantés el tipus durant set anys. És un mite del tot fals, com s'ha demostrat sobradament, perquè Convergència és un partit molt més sòlid, tant des del punt de vista organitzatiu com ideològic, que no pas han cregut sempre els seus il·lusos enterradors, de fet el tripartit va tenir l'efecte contrari per a ERC, que va patir un "small bang", i les seves seqüeles poden acabar derivant en un autèntic "Big Bang" per al PSC. Se'n digui pal de paller, casa gran, front patriòtic o com es vulgui, CDC és el gran partit del catalanisme, la força central imprescindible, almenys en l'actualitat. Si no existís s'hauria d'inventar. Què trobem a faltar sinó a les Illes i al País Valencià? un gran partit nacionalista que ocupi el centre polític i sigui alternativa de govern. La força de Convergència deriva de la força del catalanisme, però sense un partit com Convergència, el catalanisme seria molt més feble. Per això l'odi anticonvergent d'alguns sectors del catalanisme és contraproduent per a la causa nacional. No em refereixo a la confrontació govern-oposició, sinó a l'instint assassí, a vegades subtil, més sovint barroer, que alguns catalanistes manifesten envers el partit de Mas i Pujol.  Després de l'intent d'extermini fallit de CDC que va suposar l'experiment tripartit, caldria esperar que es deixés de banda el mite del Big Bang i tots plegats busquéssim vies d'entesa i col·laboració per plantar cara als grans reptes que ens planteja el futur més immediat. L'independentisme més abrandat hauria d'assumir que Convergència és necessària per assolir la plena sobirania a curt-mitjà termini: a més de l'ampli suport electoral, cap altre partit sobiranista no té la implantació territorial, l'experiència política i el capital humà de Convergència, elements imprescindibles per afrontar un procés de ruptura amb el Regne d'Espanya i d'establiment d'un estat propi. Ens trobem en un moment crucial i  CDC està cridada a jugar un paper protagonista per la confiança que li ha dipositat una majoria del poble català.  Correspon a Convergència liderar la transició nacional cap a l'estat propi i serà per l'encert en el comandament d'aquest procés que serà jutjada en el futur.