La conspiració.

Aquest mes d'agost el diari "El País" va publicar un article delirant sobre l'ascens de l'independentisme català , un ascens que segons l'autor seria el resultat d'una vella conspiració de la burgesia catalana per acabar de repartir-se el pastís català sense intromissions. Les mítiques 400 famílies que es veu que dominen el país tindrien les seves esperances posades en la creació d'un estat català, que si bé tindria poc relleu internacional per efecte de  processos com ara la construcció europea i la mateixa globalització que, segons sembla,  estan deixant els estats-nació en parracs, en canvi donaria molt de joc a l'hora de repartir contractes, concessions, prebendes i llocs de treball portes endins. Vist així, tot el nacionalisme català i l'actual explosió independentista no servirien cap altre objectiu que l'enriquiment sense límits d'una casta privilegiada i d'uns quants milers de sequaços amb expectatives de participar en el repartiment del botí, encara que sigui obtenint una plaça de funcionari en el nou estat. Seguint aquest relat els cervells de l'independentisme català porten anys tramant  la secessió als salons del Círculo Ecuestre i del Cercle del Liceu, als camps d'esports del Reial Club de Polo, a les sales de reunions del Foment del Treball, a les Jornades del Cercle d'Economia, a l'última planta de la seu de la Caixa i al despatx del Comte de Godó. La burgesia catalana en pes conspirant per trencar Espanya i convertir Catalunya en la seva finca particular, ara sí, sense les interferències de l'estat espanyol, el bastió contra la corrupció i el nepotisme que caracteritzen els catalans, sobretot quan se'ns deixa sols.  Tot plegat una anàlisi guiada per un marxisme tronat, alimentada per un espanyolisme profund, i basada en la ignorància més absoluta de la societat catalana, una anàlisi que, pel que sembla, encara hi ha alguns incauts que s'empassen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls