L'escalada

Contràriament a allò que algun periodista presumptament ben informat havia anunciat, el PP, lluny d'optar per l'apaivagament respecte Catalunya, ha iniciat una escalada d'hostilitats, ara amb un atac tan directe com la nova llei d'educació que pretén carregar-se la immersió lingüística i fins i tot marginalitzar el català a l'ensenyament. La magnitud de l'agressió deixa ben clar que ha passat el temps de les negociacions i del diàleg amb Madrid, no podem deixar el nostre futur en les mans del govern espanyol, no podem esperar que recapitulin empesos per la nostra protesta, Catalunya no té més remei que exercir la seva pròpia sobirania si no vol seguir perdent un llençol a cada bugada. No em refereixo a declarar la independència demà passat, això ja arribarà quan toqui, sinó a oposar la legitimitat del Parlament de Catalunya enfront dels atacs al nostre propi model de convivència que s'articulin des del govern de l'estat, recolzat en la majoria absoluta del PP a les Corts. Després de digerir uns resultats electorals que, per a CiU, es van situar molt per sota de les expectatives creades, emergeix una realitat incontrovertible: una gran majoria sobiranista, formada per 74 diputats que plantegen obertament l'objectiu de l'estat propi (CiU+ERC+CUP) que amb ICV-EUiA s'amplia fins a 87 diputats que defensen el dret a l'autodeterminació dels catalans, digui el que digui la constitució espanyola. Atès el programa i el discurs amb què el president Mas s'ha presentat a les eleccions ningú no pot discutir la legitimitat de CiU per plantejar un desafiament sobiranista a l'estat. El president va parlar clar, la consulta sobre l'estat propi se celebrarà sí o sí, sempre dins la legalitat, però una legalitat que pot ser dictada pel Parlament de Catalunya, més enllà dels límits de la constitució espanyola. El dia 25 de novembre una gran majoria de catalans va enterrar la constitució espanyola, avui el Parlament de Catalunya disposa del mandat democràtic per exercir la plena sobirania, el seu únic límit és la capacitat de les institucions catalanes per implementar la pròpia legislació encara que entri en contradicció amb la legislació estatal. Per això hem de disposar d'estructures d'estat, per fer efectiva la nostra pròpia sobirania, perquè les escoles i els instituts catalans apliquin la nostra llei d'educació i no la que acabi impulsant el ministre Wert, encara que sigui una versió edulcorada de l'avantprojecte que s'ha fet públic, la qual, per molt que se'n rebaixi el to, seguirà persistint en l'objectiu d'afeblir la presència del català a l'ensenyament, un objectiu diametralment oposat a la voluntat majoritària dels ciutadans d'aquest país. Hem entrat en una nova etapa, l'estat ja ha ensenyat les seves cartes: mentides, discurs de la por, recurs a les clavegueres, exclusió de milers d'electors catalans residents a l'estranger, i ara lleis que volen destruir el que hem bastit amb els instruments limitats de l'autonomia. L'estat espanyol no vol negociar ni dialogar, tan sols vol la nostra rendició, no ens deixa cap altra alternativa que la ruptura, i avui ja existeix el mandat democràtic per emprendre aquest camí.