Elliot

En una entrevista concedida al diari madrileny "El País" l'historiador John H. Elliot afirma que en aquest món global la independència no existeix, la qual cosa és certa, com també ho és que hi ha nacions que són més independents que d'altres, nacions amb estat propi i nacions que ocupen una posició subordinada dins d'un estat. Però on realment rellisca l'Elliot és quan fa un paral·lelisme entre la mitificació de la història de Kosovo i la de Catalunya, per tornar a barrejar la reivindicació nacional catalana amb els horrors balcànics. Elliot ens parla de Vicens Vives i de la seva voluntat de desmitificar la història de Catalunya i de com ell es va identificar amb aquest corrent que diu, avui, davant l'auge sobiranista, constata que no ha triomfat.  Elliot s'equivoca, el sobiranisme català no es basa en una història mitificada, sinó en la realitat tangible d'avui i en la consciència d'una continuïtat històrica, que el seu llibre "La Revolta Catalana, 1598-1640" referma esplèndidament. N'hi ha alguns que es pensen que explicar la història de Catalunya amb criteris científics i racionals, defugint el romanticisme,  deixa sense fonaments el nacionalisme català, però és tot el contrari, el que fan és enfortir-ne les bases històriques, perquè justament el que sempre acaba apareixent és la realitat incontestable d'una nació que ja ho era molt abans que sorgís la ideologia nacionalista al S.XIX, i òbviament molt abans que existís el Regne d'Espanya. Catalunya no és una creació romàntica, és un país dotat d'entitat política des de fa segles, amb llengua i cultura pròpies i alhora compartides amb la resta dels Països Catalans. El mateix Elliot ho escriu "A desgrat de les intenses lleialtats locals el català era també conscient que pertanyia a una comunitat més àmplia. Catalunya era la seva mare pàtria, i era una nació; l'expressió nació catalana ja es trobava emprada al S. XIV", i fins i tot esmenta a peu de pàgina l'autor Francisco Elías de Tejada, segons el qual Catalunya potser va ser el primer país on la paraula nació fou usada en el sentit modern de cos polític i no de simple comunitat d'ascendència etnogràfica. Llegint Elliot descobrim un país que ve de molt lluny, extremadament gelós de les seves lleis i llibertats, que enfront dels intents del Comte-Duc d'Olivares de sotmetre'l a les lleis de Castella i a la voluntat i als interessos de la Corona, sempre va plantar cara, com ha de seguir fent ara.  

.