Rato
La meritocràcia perfecta no existeix enlloc, en tot cas hi ha societats amb més igualtat d'oportunitats i més mobilitat social que d'altres, però a tot arreu hi ha unes elits que tendeixen a perpetuar-se, de generació en generació, en les alçades del poder polític i econòmic, ambdós íntimament connectats. Qui neix dins l'elit acostuma a tenir accés a una millor educació i sobretot, i aquest fet és determinant, a una xarxa de contactes i influències que en faciliten un aterratge còmode en el món professional. Després, un cop ja col·locats, n'hi ha que fan més carrera que d'altres. Segurament, a l'estat espanyol, un dels qui millor ha sabut aprofitar la seva posició avantatjada és el fill d'una família poderosa i beneficiària de la victòria franquista a la Guerra Civil, en Rodrigo Rato, el qual, després d'arribar als cims més alts en el camp polític va passar al sector privat per ocupar posicions suculentament retribuïdes. La seva gestió a Bankia es considera un fracàs, i s'ha saldat amb la seva imputació per la presumpta comissió de diversos delictes econòmics, però això no ha evitat el seu fitxatge per part de Telefónica com a assessor. Pot semblar un contrasentit, però per ascendir a la cúpula del poder econòmic no es necessita ser cap bon gestor, el que compta són els contactes i la influència acumulats al llarg dels anys, i en Rato, tot un exministre i exdirector gerent de l'FMI en té i molts. El cas Rato exemplifica el modus operandi d'una oligarquia espanyola incapaç de crear riquesa, però que obté grans ingressos gràcies a les posicions que ocupen els seus membres a les grans empreses vinculades directament o indirectament al sector públic. No debades Bankia va sorgir de la fusió d'una caixa sotmesa a un fort control polític, Cajamadrid, amb altres entitats menors, i Telefónica no és més que un antic monopoli privatitzat, justament quan en Rato era ministre, al capdavant del qual s'hi va situar Juan Villalonga, un altre fill de l'oligarquia que havia estat company de pupitre de José María Aznar al també elitista Colegio del Pilar.
Comentaris