Something is rotten in the Kingdom of Spain

A corruptes sempre guanyaran, s'ha de ser enze per voler defensar la unitat d'Espanya denunciant la corrupció catalana. L'esclat de l'afer Bárcenas ha posat de nou el focus sobre el partit que ha batut tots els rècords de corrupció, el mateix que tenia la barra d'enviar els seus ministres i dirigents a Catalunya per denunciar les preteses mans brutes dels dirigents convergents i del catalanisme en general. El misteri embolcalla les finances populars, ja sigui l'origen de l'apartament de luxe del president madrileny a la incorruptible ciutat de Marbella, o els 20 milions d'euros del sempitern tresorer del PP a Suïssa. D'on surten? d'on vénen aquests diners? els sous dels càrrecs polítics, per alts que siguin, no donen per aquestes alegries, si bé el Molt Honorable Eduardo Zaplana ja va dir allò de "estoy en política para forrarme". A què es dedica el senyor Bárcenas per manegar tanta pasta? què fabrica? què ven? quins serveis ofereix? Perquè, és clar, si el tresorer del PP té aquestes quantitats a Suïssa més d'un malpensat pot sospitar que l'autèntic titular no és ell, sinó el seu partit. La ferum de les males pràctiques econòmiques embolcalla el partit alfa de les classes mitjanes espanyoles, que diria l'Enric Juliana, un partit que ha assolit autèntiques fites en la matèria al País Valencià i a les Illes. Ja sabem quin pa s'hi dóna quan governen el litoral mediterrani: espanyolisme rampant, saqueig del tresor públic, depredació del territori i repartiment de favors entre amics, coneguts i saludats. Aquest és el projecte de la dreta espanyola per als Països Catalans, el que farien al Principat si els en donéssim l'oportunitat. Desgraciadament a Catalunya també tenim corrupció casolana, si bé no té les dimensions que vol fer creure la premsa de Madrid. Tota societat hauria d'aspirar a eradicar la corrupció, i encara que la seva supressió total sigui una quimera, es pot reduir dia a dia. Per fer-ho cal adoptar les mesures legals necessàries, establir mecanismes cada vegada més transparents en el funcionament de les administracions públiques, incrementar l'eficàcia policial i judicial en la persecució d'aquestes pràctiques i bastir un consens social que cada vegada faci més difícils aquestes desviacions. La Catalunya lliure que molts volem, tindrà governs que faran polítiques més de dretes o més d'esquerres, segons el que votin els catalans, però el que hauria de ser un objectiu irrenunciable  és que el nou estat català excel·leixi pel seu baix nivell de corrupció. Tenim exemples, segons l'índex de percepció de la corrupció que publica Tranparency International l'estat espanyol ocupa el 30è lloc del rànquing, juntament amb Botswana, just per sota de Xipre i per damunt d'Estònia i Portugal. Si ens fixem en els primers llocs de la classificació, en positiu, veiem que tots són ocupats per països amb demografies semblants a la catalana: Dinamarca, Finlàndia, Nova Zelanda, Suècia, Singapur i Suïssa.  Gairebé podríem dir que les dimensions humanes de Catalunya, que com els estats esmentats també és un país econòmicament avançat, són òptimes per assolir aquests nivells de reducció de la corrupció. Però aquestes no són condicions suficients, també hi ha països molt avançats, amb un nombre d'habitats proper al nostre, com ara Àustria i Israel, que ocupen llocs més baixos en la classificació, el 25 i el 39, respectivament. El que compta, doncs, és la voluntat individual i col·lectiva per suprimir aquestes males pràctiques.