Obvietat

El president Mas ha descrit la receptivitat que troba per part de les altes esferes europees en relació al procés català: respecte pel dret a decidir i preocupació per la independència. No és cap sorpresa, qualsevol persona mínimament informada sap que els estats són reticents a tot allò que posi en qüestió l'statu quo europeu, i és innegable que la creació d'un estat català seria un trasbals important per al continent, carregat d'incerteses, sobretot una, la reacció de l'estat espanyol. Fins a quin punt intentarà sabotejar la consolidació del nou estat impedint un solució òptima per a totes les parts i per al concert europeu. Ningú no va dir que seria fàcil, però que una cosa no sigui fàcil no vol dir que sigui impossible. En un marc que es vol democràtic com el de la UE l'èxit de la transició nacional depèn de la voluntat dels catalans. Si seguim el camí cap a la independència amb fermesa i tenacitat i aconseguim sumar una majoria prou ampla, la independència serà imparable. Els països de la UE poden trigar més o menys en assumir plenament l'existència del nou estat, però al final l'acabaran acceptant, tot depèn de nosaltres, de la nostra convicció. Els enemics de la nostra llibertat ho saben, saben que els catalans podem assolir la plena sobirania si de debò ens ho proposem, per això intenten minar la moral de la població, explicant que ningú no ens voldrà, que ningú no ens reconeixerà i que la independència no té futur. Però a l'hora de la veritat el pitjor enemic de la independència podem ser nosaltres mateixos si ens deixem vèncer per les pors, les inseguretats i la feblesa de pensament.