Sacrifici inútil?

Ara que hi ha un important recuperació de la memòria històrica dels fets de 1714, afavorida pel context polític, per obres com "Victus", per la commemoració del tricentenari i per la conseqüent aparició de tota mena de publicacions, recreacions i instal·lacions, com el tot just inaugurat Centre Cultural del Born, quan se'ns fa evident que els ciutadans de Barcelona i molts altres catalans van plantar cara a les tropes borbòniques fins a la derrota total i fins i tot més enllà, deixant-hi el patrimoni, la salut, la vida o la llibertat, no es pot evitar formular-se algunes preguntes: va valer la pena? hauria estat millor capitular quan la derrota ja es veia inevitable? va ser una decisió encertada continuar la lluita després que l'any 1713 les tropes austriacistes ens deixessin a l'estacada?. Després de la desfeta, de la dura repressió i de la supressió de les institucions catalanes, podem pensar que el sacrifici de tota aquella gent va ser inútil, que la sang vessada tan sols va servir per ajornar breument la derrota catalana, que una rendició a temps hauria salvat vides i potser fins i tot hauria permès salvar una part de l'edifici constitucional català. És lògic demanar-s'ho a la vista de les conseqüències que va tenir i té encara aquella derrota, però avui podem dir que, encara que hi hagués hagut altres possibles sortides, el sacrifici dels patriotes de 1714 no va ser debades. Gràcies al seu sacrifici sabem que la submissió de Catalunya a l'estat espanyol no és fruit de cap pacte entre iguals, ni tan sols d'una capitulació vergonyant, sinó el resultat d'una derrota militar que es va produir després d'una resistència heroica i fins al final, perquè allò que defensaven s'ho valia, i encara s'ho val.