Ja tenim data i pregunta

És difícil afegir gran cosa més a tot el que s'ha dit des de dijous sobre la feliç troballa d'una pregunta de consens i la fixació d'una data per a la consulta. Sempre he estat convençut que es trobaria una solució satisfactòria abans de cap d'any, però no m'havia imaginat que la solució pogués passar per la formulació de dues preguntes. La meva primera impressió va ser de perplexitat, però pocs minuts després ja m'havia convençut que es tracta d'una proposta òptima. No negarem que la cosa té un punt de perillosa complexitat, és a dir, més d'un ciutadà partidari de la independència, davant de les opcions plantejades a la papereta de vot, podria acabar votant una cosa que no s'ajusta exactament a la seva voluntat. Algú podria pensar que responent positivament a la primera pregunta i deixant en blanc la segona ja ha fet el pas necessari. Algú altre es podria confondre i deixar en blanc la primera i respondre sí a la segona, i fins i tot, algú encara més despistat, podria votar no a la primera i sí a la segona. Però tenim onze mesos per davant per difondre per terra, mar i aire la necessitat del doble sí, de tal manera que a l'hora de la veritat tothom tingui ben clar que no hi ha altre alternativa que marcar la casella del sí a la primera i a la segona pregunta. Podem estar satisfets de l'èxit assolit i agrair als nostres dirigents que hagin estat a l'alçada de les circumstàncies. Per fer-ho més bonic, novament hem agafat Madrid per sorpresa. El poder espanyol, que no podem menystenir, té un greu problema a l'hora de reaccionar davant el procés sobiranista català, es creuen les seves mentides, no entenen les claus de la qüestió ni tan sols el tarannà dels líders catalans. Els va sorprendre la manifestació del 10-J de 2010, per passar seguidament a menystenir-ne l'autèntic abast. Els va deixar bocabadats la manifestació de l'11-S de 2012, però es van convèncer que allò era una flamarada que s'apagaria amb les pluges de la tardor i el fred de l'hivern. Van creure que la pèrdua d'escons experimentada per CiU deixava el president Mas ferit de mort i amb ell,  el procés sobiranista. Van pensar que la Via Catalana seria un fracàs i es van trobar amb un rècord Guinness de participació i una proesa logística. Finalment, van donar per fet que les forces polítiques partidàries del dret a decidir, incloent-hi UDC i Iniciativa, serien incapaces d'acordar data i pregunta, i avui es troben amb el desafiament anunciat i a punt de ser aprovat pel Parlament de Catalunya. Segueixen creient que tot plegat és una conxorxa d'una elit política guiada per interessos espuris, amb un suport popular poc sòlid, que tan sols s'explica per la manipulació que exerceixen els mitjans de comunicació i l'escola catalana. Els perd la xuleria, aquesta mania que tenen de dir blat ( o Jocs Olímpics, o Eurovegas) abans que estigui ben lligat i creure's una premsa, la seva, que barreja informació, opinió i mentida sense ordre ni concert. Per això, atesa la poca intel·ligència que fins ara ha demostrat l'adversari, seria imperdonable que no fóssim capaços de guanyar aquesta guerra.