Viure entre óssos
En Timothy Treadwell era un amant de la natura que passava els estius en terra d'óssos, al Parc Nacional de Katmai (Alaska), fins que un d'aquests animals se'l va cruspir, a ell i a la seva nòvia. El naturalista va enregistrar multitud d'hores de vídeo amb les imatges dels seus contactes amb les bèsties del bosc. Amb aquest material, que es va recuperar després de la mort, el prestigiós director alemany Werner Herzog va edificar un documental d'impacte, "The Grizzly man". El film té una morbositat que deixa empremta en els qui el veuen. És una mica com aquella pel·lícula dels setanta, "Holocausto Caníbal", un documental apòcrif sobre un equip de televisió que conviu amb una tribu de caníbals fins que aquests, fent honor a la seva tradició, els maten i els devoren. Molts van anar a veure l'"Holocausto" convençuts que era un document real, i potser n'hi ha que encara ho creuen, però era una ficció molt efectista. El cas d'en Timothy no és cap ficció, tampoc no hi ha imatges cruentes, tan sols sabem que hi ha una gravació en àudio de l'atac, que el director del documental escolta davant la càmera, el contingut de la qual l'aclapara fins al punt d'aconsellar amb vehemència, a l'amiga d'en Timothy que en conserva els documents, que no l'escolti mai i que faci desaparèixer la cinta. No veiem ni escoltem la mort de la parella, però Herzog, amb la seva reacció, en transmet l'horror d'un forma gairebé més eficaç, fent que cada espectador s'imagini l'atac.
El cas d'en Timothy funciona també com una metàfora del fracàs d'aquells que reneguen de la civilització i se'n van a la recerca de societats més primitives, on esperen trobar un món més pur, més autèntic, sense les misèries, hipocresies, odis i maldats de la nostra societat però al final es troben amb una realitat que encara pot ser pitjor. Per cruel, injusta i dura que pugui ser la vida de l'americà mitjà, com podia ser-ho la d'en Timothy, era poc probable que en el seu entorn natural morís devorat. Podia morir d'accident, de malaltia o per un acte criminal, però llevat que entrés en contacte amb un caníbal alemany a través de pàgines web especialitzades, ningú no se l'hauria menjat viu. Les probabilitats de perdre la vida a la seva edat eren molt inferiors a les que comporta una convivència promíscua amb animals salvatges. En Timothy, abans d'iniciar les seves escapades a Alaska, havia estat addicte a les drogues, que és una altra forma de fugir de la realitat, tant o més perillosa que barrejar-se amb els óssos, i potser ja tenia assumit i acceptat que podia morir com ho va fer, però pel camí es va endur la seva companya, sense descobrir cap forma de vida alternativa superior a la que ens ofereixen els convencionalismes de la decadent civilització occidental.
El cas d'en Timothy funciona també com una metàfora del fracàs d'aquells que reneguen de la civilització i se'n van a la recerca de societats més primitives, on esperen trobar un món més pur, més autèntic, sense les misèries, hipocresies, odis i maldats de la nostra societat però al final es troben amb una realitat que encara pot ser pitjor. Per cruel, injusta i dura que pugui ser la vida de l'americà mitjà, com podia ser-ho la d'en Timothy, era poc probable que en el seu entorn natural morís devorat. Podia morir d'accident, de malaltia o per un acte criminal, però llevat que entrés en contacte amb un caníbal alemany a través de pàgines web especialitzades, ningú no se l'hauria menjat viu. Les probabilitats de perdre la vida a la seva edat eren molt inferiors a les que comporta una convivència promíscua amb animals salvatges. En Timothy, abans d'iniciar les seves escapades a Alaska, havia estat addicte a les drogues, que és una altra forma de fugir de la realitat, tant o més perillosa que barrejar-se amb els óssos, i potser ja tenia assumit i acceptat que podia morir com ho va fer, però pel camí es va endur la seva companya, sense descobrir cap forma de vida alternativa superior a la que ens ofereixen els convencionalismes de la decadent civilització occidental.
Comentaris