La clarificació

Un procés sobiranista com el que ha iniciat Catalunya obliga a tothom a prendre posició. Com més s'acosti la data definitiva del 27 de setembre menys sostenibles seran les ambigüitats sobre la independència. Està bé que el Pacte Nacional per al Dret a Decidir practiqui un cert funambulisme per evitar que  ICV-EUiA i els sindicats l'abandonin, però a l'hora de la veritat els qui no estiguin per la independència hi estaran en contra, és a dir, tot el que sigui votar un partit que no es comprometi a assolir l'estat propi per a Catalunya serà l'equivalent a votar "no" en un referèndum d'independència, per molt que es declarin partidaris del "dret a decidir". En aquesta línia,  quan ICV afirma que el seu objectiu és una Catalunya lliure i sobirana dins d'Espanya (sic) i proclama que les eleccions no seran plebiscitàries, el que fa és deixar enrere l'ambigüitat dels mesos precedents i optar pel camp del no, com testimonia la baixa voluntària de l'independentista Raül Romeva. Vistes així les coses, cap independentista no hauria de votar ICV-EUiA el dia 27 de setembre, perquè el seu vot, en aquell moment, anirà en sentit contrari a la independència. És clar que algú podria argumentar que la fórmula per pronunciar-se sobre l'estatus del país és el referèndum i no pas unes eleccions al Parlament però, tal com hem comprovat empíricament,  la celebració d'un referèndum d'autodeterminació amb garanties és impossible ara mateix. Ajornar la decisió sobre la independència fins que sigui possible la celebració d'un referèndum equivaldria a retornar la independència al terreny utòpic del qual l'hem rescatada aquests darrers anys.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls