Tornem-hi, que no ha estat res

Portem dos mesos donat-li voltes, que si la CUP tomba, que si la CUP gira, que si són això, que si són allò...En realitat, com algú va dir, el problema és que el 27S els catalans vam votar la CUP per sobre de les nostres possibilitats. A Catalunya hi ha gent que, a més de la independència, aspira a la subversió del sistema i a la construcció d'una societat socialista, desconnectada del nostre entorn europeu i dels mercats de béns i capitals, on la propietat i la iniciativa privades restin reduïdes a la mínima expressió. A Catalunya hi ha gent que vol tot això, però no tants com per tenir 10 escons al Parlament. Una part dels votants independentistes, més o menys d'esquerres, han atorgat un paper decisiu en el nostre procés cap a la independència a una força d'extrema esquerra, una posició clau que no ocupa cap altra força equiparable enlloc més d'Europa, ni tan sols a la Grècia de la Syriza prèvia al referèndum.  La negativa a investir Mas és la punta de l'iceberg que representa la CUP per al procés, perquè encara que cedissin en aquest punt és evident que pretendrien influir de forma corrosiva en moltes altres decisions, fent encara més complicat un procés que, per si sol, sense cap pretensió de ruptura amb el sistema econòmic, ja és extraordinàriament difícil. La força desproporcionada de la CUP ha tingut  com a efecte que, per primera vegada des de 1984, l'espai que representa JxSí, és a dir, la suma de la gran majoria de l'extinta CiU més ERC, més sectors sobiranistes d'altres famílies polítiques, no assoleixi la majoria absoluta d'escons. Dic això, i dic també que la CUP és necessària, perquè l'extrema esquerra existeix, i els seus vots han de comptar per sumar la majoria social per la independència, el problema és que a més d'aquests vots han rebut el suport de milers de catalans que en altres eleccions havien votat ERC o CiU sense cap problema i que ara, quan ens ho jugàvem tot, han optat per una força que a causa del seu radicalisme ideològic deixa sense capacitat operativa JxSí. 

Estem en un moment molt delicat, segons com es gestioni la situació el procés se'n pot anar a fer punyetes per un llarg període. La clau però, com s'ha dit sempre, la té la gent, el poble, la majoria social independentista. Ja hem fet unes eleccions plebiscitàries on s'han alliberat moltes incògnites, hem vist com es disparava la participació, hem vist com s'ha mobilitzat el vot unionista, hem comprovat que anem molt coixos entre l'electorat castellanoparlant, hem descobert que les tietes, lluny d'espantar-se, s'han comptat entre els votants més convençuts de l'independentisme,  hem celebrat la implicació de molts i hem observat el distanciament d'altres de qui potser n'esperàvem més. I ara, i aquest és un altre aprenentatge, estem patint dia a dia la ineficàcia d'una majoria independentista que passa per la CUP. Potser és el moment d'una segona volta electoral perquè tothom pugui emetre el vot amb un més gran coneixement de quines poden ser les conseqüències de la seva tria. 

Un escenari d'eleccions anticipades al març fa un cert vertigen, però aquesta pot ser la pedra de toc per demostrar que la majoria social independentista és prou sòlida com per plantejar el desafiament a l'estat. Aquesta solidesa es faria evident si, malgrat el desencís i la perplexitat que molts poden estar sentint en aquests moments, som capaços de tornar-nos a mobilitzar i d'elegir, aquesta vegada sí, una majoria parlamentària independentista operativa, basada en l'espai polític de CiU, diguem-ne postCiU, i ERC, amb el concurs, ni imprescindible ni decisiu, de la CUP. Ja hem fet unes eleccions plebiscitàries i l'independentisme ha guanyat, però amb aquest Parlament és difícil anar més enllà de la declaració inicial. Cal passar novament per les urnes per decidir qui i com es governarà el procés fins a portar-lo a bon port. Aquest plantejament, que té riscos innegables, d'entrada ofereix dos avantatges:

• En primer lloc l'experiència post-27S pot fer recapacitar molts independentistes que van votar la CUP pensant que tindria els mateixos efectes que votar JxSí, però amb un plus d'autenticitat, frescor i rebel·lia. Si arriben a entendre que votar CUP és posar plom a les ales del procés poden decantar-se per un vot més útil.
• En segon lloc, uns nous comicis amb menys càrrega plebiscitària poden desmobilitzar una part substancial d'aquell electorat unionista que no votava mai en les eleccions al Parlament però que el 27S va fer-ho. Que això pugui passar dependrà també de com vagin les eleccions espanyoles, i caldrà esperar a veure el paisatge polític després de la batalla per calibrar-ho. 

Per fer possible aquest escenari cal que tant els partits com la societat civil sobiranista es posin les piles per assolir de nou la màxima mobilització del propi electorat; al capdavall, acostar-se al col·legi electoral i dipositar el vot és més fàcil que fer una V gegant o una Via humana de cap a cap del litoral català. Cal fer-ho, a més, de tal forma que l'unionisme no se senti cridat a una participació massiva, comptant que això és que el intentaran aconseguir mitjançant les seves eines de propaganda més poderoses, els canals de televisió que emeten des de Madrid.