La bona direcció

La victòria de la candidatura Eines de País, auspiciada per l'ANC, a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona assenyala el camí a seguir durant els propers anys per poder exercir la sobirania amb la força que ens va mancar la tardor de 2017. Em trec el barret davant la iniciativa d'aquest col·lectiu d'empresaris compromesos, i més tenint en compte que pertanyen al sector que més crític amb el fet que la DUI no fos més que una declaració retòrica en seu parlamentària. 

L'ANC actual, amb Elisenda Paluzie al capdavant, ha defensat una estratègia de confrontació amb l'estat que s'ha basat en una concepció poc realista del nivell de mobilització independentista. Ara mateix no hi ha milions de catalans disposats a paralitzar el país fins a assolir la independència, al preu que sigui. D'altra banda, la promoció de les candidatures de Primàries, lluny de bastir llistes municipals d'unitat independentista el que ha fet és situar una nova força política competint pel vot independentista, amb uns resultats encara del tot incerts. Amb l'afegit que bona part dels socis de l'ANC, com jo mateix, som militants d'altres forces polítiques i consideràvem l'ANC com un espai de confluència i transversalitat, no pas com l'embrió d'un nou partit polític. M'incomoda que l'ANC faci ús de les quotes que persones com jo hi seguim pagant per finançar iniciatives electorals que entren amb competència amb les candidatures promogudes pel meu partit. Tanmateix, Eines de País trenca amb aquesta lògica disruptiva dins d'un independentisme ja prou remogut per traslladar la disrupció a altres territoris fins ara aliens, quan no directament hostils, al moviment per la independència. La gent d'aquest col·lectiu han identificat una finestra d'oportunitat a la Cambra, els baíxíssims percentatges participació que es donen en les seves eleccions permetien pensar que una candidatura ben organitzada per mobilitzar un nombre suficient dels abstencionistes habituals podia girar-hi la truita. I així ha estat, i per a esglai de l'establishment unionista avui els independentistes tenen la majoria a una institució que projecta la seva influència sobre totes les entitats de més pes econòmic del país. L'establishment està de dol, La Vanguardia en parla cada dia, i els candidats d'"Eines de País" estan exultants. Però no s'hauria d'oblidar que de la mateixa manera que s'ha guanyat la Cambra es pot perdre, en la mesura que un altre col·lectiu ben organitzat faci els deures quan toqui, aprofitant la finestra d'oportunitat que ha descobert la gent de l'ANC. Guanyar una elecció pot ser una victòria pírrica si no es construeix una nova hegemonia, i la forma de fer-ho no és amb gestualitat rupturista sinó maximitzant l'eficàcia de la institució al servei de l'economia del país i generant un discurs econòmic i empresarial catalanocèntric superador del provincianisme dominant.