2500 anys de les batalles de les Termòpiles i de Salamina

En aquest 2020 atziac s'han commemorat els 2500 anys de les batalles de les Termòpiles i de Salamina, màxima expressió de la resistència de les polis gregues contra la invasió persa. No van ser les batalles decisives, a les Termòpiles els  grecs van ser derrotats i la victòria naval a Salamina no va servir per expulsar els invasors, però la primera va esdevenir el símbol de la resistència  grega i la segona va ser la demostració que, amb una estratègia intel·ligent, podien vèncer un invasor molt més nombrós. No va ser fins al cap d'un any, a Platea, que els grecs van foragitar definitivament els perses. A les Termòpiles, 300 espartans van plantar cara a les hosts del rei Xerxes, fins al darrer home, en una gesta heroica que encara avui inspira novel·les, còmics i pel·lícules, com la icònica "300". A Salamina, una flota de guerra persa molt superior va ser derrotada per les forces gregues comandades pel general atenès Temistocles, qui va tenir la visió estratègica de situar el combat en l'espai reduït de l'estret de Salamina. Tot i que la victòria decisiva dels autòctons no es va produir fins a la batalla de Platea, des d'un primer moment els fets d'armes més celebrats i recordats pels grecs van ser aquelles dues batalles. La narració històrica que en va fer Heròdot ha perviscut a través dels segles i la tragèdia "Els Perses", escrita per Èsquil, present a la batalla de Salamina, és un clàssic de la literatura. Fa 2500 anys d'aquells fets, però el seu significat encara ressona avui. La derrota dels invasors asiàtics va salvar la civilització grega, bressol de la civilització europea. Si Xerxes, l'emperador persa, hagués assolit els seus objectius, la nostra civilització podria ser ben diferent de l'actual. Idees fonamentals per a la nostra forma d'entendre la vida provenen d'aquell antic món grec, políticament molt divers, però en el qual els filòsofs i els artistes van crear un llegat del qual encara es nodreixen les nostres societats. Sota domini persa la democràcia atenesa no hauria estat possible i tampoc la llibertat d'idees i de debat necessàries per a la florida del pensament  del qual som hereus.

La República Hel·lènica actual, que malgrat el temps transcorregut i les ruptures experimentades, es veu com a continuadora de la Grècia antiga, ha organitzat diferents activitats per commemorar aquells esdeveniments, conscient de la seva força simbòlica i de com connecten amb la posició geopolítica de la Grècia d'avui, a la frontera d'Europa i amb una confrontació històrica permanent amb Turquia que aquest darrer any ha assolit noves cotes de tensió.