AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

És probable que el nostre país esdevingui l'abocador dels residus nuclears d'Espanya. Ja no ve d'aquí .  Des de l'any 1997 paguem un recàrrec a la factura de la llum per compensar les companyies elèctriques de les pèrdues que els va provocar la moratòria nuclear aplicada pels governs socialistes, però tot i així a  Catalunya tenim tres reactors en funcionament , o sigui que la moratòria no ens ha evitat cap risc i a sobre hem hagut de pagar per la seguretat dels altres, amb l'afegit que no gaire lluny tenim el paradís atòmic francès, que ens ha de proporcionar l'energia que ens manca a través d'un vistós traçat de torres de Molt Alta Tensió.  Ara encara serà millor,  perquè sense generar ni un watt més d'electricitat probablement ens empassarem tota la merda nuclear d'Espanya. Nosaltres els fem una aportació anual de 20.000 milions d'euros per via fiscal i ell ens envien els seus residus nuclears.  Un negoci rodó.   Però preu per pr...

La proposta frustrada de l'ajuntament de Vic té uns efectes dubtosos sobre el control de la immigració, però ha servit per reviure el debat des d'una ciutat acreditada per les seves modèliques polítiques d'integració,  que ja no es veu amb cor d'assumir la responsabilitat de gestionar l'acollida de més nouvinguts que, d'acord amb la llei, no estan autoritzats a treballar i poden ser multats i fins i tot expulsats pel fet de trobar-se en territori de l'estat espanyol de forma irregular. De tot el debat dels darrers dies, a més dels estirabots xenòfobs més deplorables proferits des de posicions marginals, em queda l'esgarrifança de comprovar la visió naïf del món i de l'espècie humana que tenen bona part dels opinadors més influents d'aquest país. "Imagine" és una cançó molt bonica però res més que això, en canvi sembla que bona part de la progressia catalana, i també d'altres sectors benpensants, l'ha convertida en el seu credo, ...

Hi ha dos tipus de governants, els que afronten els problemes i fan els possibles per resoldre'ls i els qui miren cap a un altre costat i intenten desviar l'atenció del personal. L'alcalde de Vic pertany a la primera categoria i finalment ha decidit començar a posar ordre en el desgavell de la immigració descontrolada. L'alcalde de Barcelona pertany a la segona categoria, i lluny de donar resposta als grans reptes de la ciutat se'n va per la tangent i es treu de la màniga una quimèrica candidatura per esdevenir seu dels Jocs Olímpics d'Hivern l'any 2022. ¿Però algú creu que Barcelona té cap possibilitat de ser escollida seu dels Jocs Olímpics d'hivern?.  ¿Algú creu que la candidatura de Barcelona passarà el filtre del Comitè Olímpic Espanyol, que haurà de triar entre una candidatura catalana i una d'aragonesa, i després serà l'escollida pel COI quan l'any 92 ja va ser seu dels jocs d'estiu?. Si la tingués em jugaria una suma important de ...

No acabo de veure en Joan Laporta en el rol de polític, una professió que té molt de cursa de fons.  L'actual president del Barça podria encapçalar una candidatura, fer una bona campanya i guanyar un grapat de diputats, a partir d'aquí el més probable és que acabi de líder d'un grup parlamentari a l'oposició o com a membre d'un govern presidit per un altre. I francament, em costa molt imaginar-lo en cap d'aquests dos papers, infinitament més foscos que la presidència del Barça. En Laporta ha demostrat una gran capacitat de seducció electoral, dots de lideratge i resistència a la pressió.  Ha passat per moments molt durs, però el càrrec de president del Barça li ha ofert moltes satisfaccions, sobretot per a una personalitat egocèntrica i apassionada com la seva, que han compensat sobradament els atacs personals que ha rebut. La política no pot oferir satisfaccions equiparables i, en canvi, li pot suposar maldecaps superiors als que ha hagut de patir fins ara.  De...

El desenllaç del cas Centelles és una petita derrota per a aquest país, i com a tal posa en evidència moltes de les nostres febleses i ens mostra quines són les armes de l'adversari.  Els germans Centelles s'han queixat del tracte rebut per la Generalitat, però no n'han tingut prou de trencar unes negociacions, sinó que han hagut d'escopir sobre la dignitat del país i sobre la tomba del seu pare i sobre es tombes d'aquells que el van ajudar a produir les fotos i a conservar-les durant uns anys molt difícils. S'han venut les fotos al Ministeri de Cultura i ells mateixos, en un clar exercici d'exhibicionisme provocador,  han portat els negatius a Salamanca, al mateix lloc on el seu pare va evitar que fossin portades setanta anys enrere.  Normalment quan un francès s'emprenya amb un ministre li diu el nom del porc, però no renuncia a França. A Catalunya no, en aquest país són molts els qui a la mínima diferència amb el conseller o el govern de torn reneguen...

Tots aquells que durant anys han clamat per un món multipolar ja el tenen: el dimarts passat la Xina va executar Akhmal Shaikh, un malalt mental  britànic acusat d'haver introduït heroïna al país, i condemnat a mort en un judici de 30 minuts, sense les mínimes garanties processals. Les pressions occidentals no han pogut salvar la vida d'aquell pobre home, el règim xinès ha estat implacable, sabent-se invulnerable, gràcies a la seva gran força econòmica i geopolítica, a l'escàndol d'uns quants governs occidentals. Queda molt lluny l'època gloriosa de l'Imperi Britànic, però no cal anar tan enllà, és probable que durant els anys noranta la pressió de la Gran Bretanya amb el suport dels EUA hagués pogut evitar l'execució d'un ciutadà britànic sense delictes de sang. L'any 1990, en plena caiguda de l'Imperi Soviètic, el columnista conservador Charles Krauthammer va escriure que el món vivia "the unipolar moment": els EUA havien es...

Incloure a la constitució suïssa la prohibició d'edificar minarets és una ximpleria, és elevar a categoria de norma suprema una qüestió pròpia de l'ordenació urbanística de cada municipi. És tan ximple com el que fan aquells europeus, com en Daniel Cohn-Bendit, que s'escandalitzen i demanen als musulmans que boicotegin els interessos suïssos. Tot frivolitzant podríem apuntar que en el fons als suïssos, tan sensibles com són al soroll, tan sols volen evitar  haver de sentir les cinc crides diàries a l'oració, però la qüestió és molt més profunda i el debat sobre els minarets, com sobre el xador i la burka, tan sols n'és un aspecte superficial. A Europa l'Islam inquieta, s'estableix a les nostres societats com una realitat paral·lela que no entenem. Els sectors més conservadors no l'accepten per la seva alteritat i els més progressistes no saben com posar-s'hi, perquè predica valors contradictoris amb els corrents liberalitzadors i igualitaristes domi...

Branca rompuda pel vent espectral -un dia plena de fulles i rama!-, dóna'ns la flama, la flama, la flama no de cap negra foguera del mal, sinó la flama del foc de Nadal. Tu, vent geliu, el que fibla i somica, no véns amb rúfol missatge del mal; cara a la llar fas un poc de musica en tot forat assajant una mica els flabiols de la nit de Nadal. Balba enyorança, nafrada recança, vegeu: de nit els estels van mostrant-se; ah, no us pertoca de caure al fondal, sinó d'aprendre la dansa, la dansa d'àngels i sants en la nit de Nadal.

Observo molt de relativisme amb això dels toros, molts opinadors que se'n renten les mans, que diuen que no els agraden les corrides per tot seguit afegir que els sembla innecessària la seva prohibició. Curiosament en els mitjans catalans escolto i llegeixo pocs partidaris de l'abolició de les curses de braus a Catalunya. En canvi detecto defenses molt aferrissades en nom de la llibertat?!, en nom del prohibit prohibir?!, en nom de la tradició taurina catalana?!,  i en nom de l'art i de la cultura?!. Després també hi ha aquell argument de prefereixo morir com un toro que com un pollastre a l'ast. I tomba  i gira. L'abolició dels toros es justifica per una sola raó, perquè és un espectacle que consisteix en la tortura i mort d'un animal, ras i curt. I en les societats avançades del S.XXI els espectacles basats en la martirització fins a la mort d'un ésser viu no haurien de tenir-hi cabuda, i de fet no en tenen en la major part d'Occident. Es diu que no p...

Que prop de dues-centes mil persones sobre un cens total de set-centes mil votin en un simulacre de referèndum i que en un 94% ho facin a favor d'una opció tan rupturista com la independència de Catalunya és un èxit que a mi mateix m'hauria resultat quasi inimaginable quatre mesos enrere. Quan es va començar a parlar de la consulta d'Arenys jo era molt escèptic, i segueixo creient que si no arriba a produir-se la intromissió de l'estat i l'afegit folclòric de la Falange la iniciativa no hauria passat d'un acte simbòlic amb una participació molt inferior al 41% finalment obtingut. Però la gran explosió mediàtica i política de la convocatòra va actuar de màquina mobilitzadora en l'àmbit local i immediatament va aixecar unes enormes expectatives en el camp creixent de l'independentisme, que s'han traduït en les convocatòries d'aquest diumenge passat i en les dues noves onades de consultes que es preveuen per a l'any vinent. L'excessiva expe...

31 anys després de l'aprovació de la darrera Constitució espanyola l'Estatut de Catalunya, aprovat en referèndum l'any 2006 està pendent d'una més que possible castració a mans del TC, ja sigui física o química, tot i que es tracta d'un text fruit d'un pacte possibilista, pel qual la part catalana va acceptar retallar alguns elements de la proposta inicial aprovada pel Parlament el 30 de setembre de 2005 a canvi d'assolir un avenç real en termes d'autogovern, finançament i reconeixement nacional. Hi ha un problema procedimental, que el recurs d'inconstitucionalitat tan sols es pot admetre després d'haver-se fet el referèndum, però l'origen de tot plegat és molt més profund i es troba en l'article 1 de la mateixa constitució quan afirma que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, i en l'article 2, pel qual, tot i que s'hi reconeix el dret a l'autonomia de nacionalitats i regions, es nega el caràcter plurinacional d...

IF you can keep your head when all about you Are losing theirs and blaming it on you, If you can trust yourself when all men doubt you, But make allowance for their doubting too; If you can wait and not be tired by waiting, Or being lied about, don't deal in lies, Or being hated, don't give way to hating, And yet don't look too good, nor talk too wise: If you can dream - and not make dreams your master; If you can think - and not make thoughts your aim; If you can meet with Triumph and Disaster And treat those two impostors just the same; If you can bear to hear the truth you've spoken Twisted by knaves to make a trap for fools, Or watch the things you gave your life to, broken, And stoop and build 'em up with worn-out tools: If you can make one heap of all your winnings And risk it on one turn of pitch-and-toss, And lose, and start again at your beginnings And never breathe a word about your loss; If you can force your heart and nerve and sinew ...

És destacable que els principals diaris catalans s'hagin posat d'acord per publicar un mateix editorial, encara que l'estatut de 2006 es consideri del tot insuficient no deixa de ser un acte d'alt contingut patriòtic que tota la premsa del país hagi deixat de banda les seves diferències per denunciar el paper que el TC està jugant en el procés estatutari. Hem de valorar positivament que fins i tot diaris habitualment dòcils amb el sistema s'avinguin a assenyalar la ignomínia en què s'ha instal·lat un òrgan clau de l'estat. I de la mateixa manera que des que tinc ús de raó estic convençut que a Catalunya ens cal un estat propi, i sent com sóc molt crític amb el paper indigne de corretja de transmissió dels interessos del PSC que estan  jugant alguns d'aquests diaris en aquesta etapa final del règim tripartit, si Déu vol,  em trec el barret davant aquesta demostració de cohesió nacional i la reprodueixo en aquest espai: Després de gairebé tres anys de ...

Que en Marc Guerrero hagi estat elegit vicepresident de l'ELDR té un mèrit enorme, perquè al capdavall, què és Catalunya en el marc de la UE i del conjunt d'Europa?, no passem de ser una regió amb cultura pròpia però poc coneguda, amb una economia mitjana i un atur elevat. I què és CDC en el marc de l'ELDR?, un partit d'una nació sense estat que ni tan sols no governa, només té un eurodiputat i cap comissari europeu. Però tot i així Convergència ha estat l'amfitriona, a Barcelona, d'un congrés del partit liberal europeu, i un representant de CDC, en Marc Guerrero, ha estat un dels quatre vicepresidents escollits entre vuit candidats, inclòs el ministre irlandès que ha capitenajat la campanya per a l'acceptació del Tractat de Lisboa, i que no ha estat elegit. Convergència té prestigi dins el món liberal europeu, un prestigi que s'ha reforçat amb l'esplèndida organització del congrés de Barcelona, i que no es pot delligar dels molts anys de participac...

La designació del president i de la nova "superministra" d'afers exteriors de la UE és un nou episodi de la pèrdua de posicions de l'estat espanyol en l'àmbit internacional. No diria el mateix si un dia abans TV3 no hagués assegurat, crec que erròniament, que el ministre Moratinos era un dels aspirants més ben situats per al càrrec europeu d'exteriors. Avui llegia que han jugat en contra del candidat espanyol el no-reconeixement de Kosovo i les seves estretes relacions amb el règim castrista de Cuba, però dubto que la seva fos una candidatura que mai hagués comptat amb gaires possibilitats, quan els dirigents de la Unió havien de quadrar una equació que reconegués el predomini del Partit Popular europeu, compensés el Partit Laborista britànic per l'exclusió de Tony Blair i situés una dona en una de les dues places en joc. L'elecció d'en Moratinos hauria estat una sopresa, tant pels factors esmentats com perquè avui el govern espanyol no es troba e...

És propi d'una gran obra literàtia que admeti moltes lectures, condueixi i inspiri moltes reflexions, i toqui diferents ressorts de l'ànima del lector. La novel·la d'en Joan Sales "Incerta glòria" compleix plenament aquests requisits, la seva complexitat permet que cada exegeta en pugui destacar diferents elements igualment rellevants, i per això ha estat considerada la novel·la de la guerra, la novel·la dels vençuts, una elegia per la joventut perduda, una novel·la de tesi catòlica, un homenatge al soldat català, i de moltes altres maneres. Per a mi és la gran novel·la del S. XX català fins als canvis dels anys 60, centrada en l'esdeveniment de més transcèndència, la guerra civil, però que s'estén des  del període republicà i molt abans, amb referències a les guerres carlines del XIX, i es clou amb un text datat a 26 de gener de 1969. Com a document històric és impagable,  és com un fris que presenta la societat catalana i els seus canvis al l...

Ara han decidit que la merda ens arriba a les celles, un parell de casos d'impacte a casa nostra i el ressò del cas Gürtel han estat suficients perquè s'alliberin les fúries populistes que clamen contra una corrupció que segons sembla impregna la política i la societat civil catalanes. Aquest és un discurs en què molts s'hi troben còmodes, en primer lloc el fariseu que tot glopejant el carajillo proclama solemnement que tots els polítics són igual de bruts i interessats, per tot seguit adreçar-se a un regidor conegut  i sol·licitar-li, sense cap vergonya, que li retiri la multa que li van posar per aparcar sobre un pas de vianants,  i després demanar-li al lampista que li cobri la reparació del bidet sense IVA. Als polítics, i també als funcionaris públics, se'ls han d'exigir uns nivells d'honestedat i d'exemplaritat superiors als que s'esperen dels particulars, però la societat no pot convertir els servidors públics en els bocs expiatoris d'uns pec...

Crisi?, atur?, Estatut a la corda fluixa?,  dèficit fiscal?, aromes de corrupció?, no patim, el president Montilla, que sempre vetlla per tots nosaltres, ja ha trobat la solució, el gran repte que aixecarà el país de la misèria, la nova llei electoral. Les masses ho reclamen i lleva la son de la ciutadania, durant trenta anys hem viscut en la ignomínia de no disposar d'una llei electoral, però ara el Grup Parlamentari Socialista treballarà nit i dia per solventar aquesta mancança, i s'acabarà aquesta agonia. Hi deixaran la pell per dotar-nos de la nova legislació, una norma que no ens ha de fer por, perquè el president no vol trasbalsos, i per tant res de llistes obertes. Algú s'imagina quina carrera política hauria fet en Pepe amb llistes obertes?.

Demà es commemora el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, l'esdeveniment que d'una forma més tangible simbolitza la fi de la guerra freda i la demolició del metafòric teló d'acer que dividia Europa. D'aleshores ençà el continent ha viscut una gran transformació amb l'extensió de la llibertat i de la democràcia a la major part dels països sotmesos abans al jou soviètic. És bo recordar-ho, sobretot enfront els profetes de l'apocalipsi i els propagadors del pessimisme històric, fa quatre dies mitja Europa vivia sotmesa a règims totalitaris, empobridors i tributaris de Moscou, avui la major part d'aquells països són membres de ple dret de la Unió Europea i l'amenaça d'una tercera guerra mundial anorreadora ha deixat de formar part dels terrors de la ciutadania. No s'han assolit els paisatges floreixents que Helmut Kohl va prometre als alemanys de l'est, però déu n'hi dó. Aquest estiu vaig estar a Polònia i vaig passar per ciutat...