Aquest estiu vaig fer una ruta per Turquia. Partint d'Istanbul, vam seguir cap a la península de Gal·lípoli, vam travessar els Dardanels per baixar fins a Esmirna, a la costa occidental d'Anatòlia, i d'allà ens vam dirigir cap a la Capadòcia, a la regió central del país. Des de la Capadòcia vam fer camí cap a la capital, Ankara i, de tornada cap a Istanbul, vam visitar la vila de Safranbolu, coneguda per la seva arquitectura típicament otomana. Turquia és un país sòlid en el sentit físic de la paraula. A les grans ciutats els gratacels de nova planta i els minarets de les mesquites dibuixen un "skyline" assertiu, de la mateixa manera que els blocs de pisos que s'estenen pels barris residencials desprenen una remarcable sensació de solidesa i qualitat constructiva ( Després del terratrèmol que ha devastat el Sud-Est del país, sobretot al Kurdistan, hauríem de revisar aquestes afirmacions, però és innegable que les noves construccions desprenen una sensació
Amb l'obsessió de justificar el Tripartit 2.0 i de diferenciar-lo al màxim de la primera versió, marcada per les polèmiques lligades a l'elaboració del nou Estatut, ara aquesta colla no fan més que repetir com un mantra que és l'hora de les polítiques socials, que la seva prioritat serà aquesta i no cap altra i que no toca plantejar debats sobre l'autogovern o la identitat. Tot per no perjudicar les expectatives electorals d'en Zapatero. Des de la reinstauració de la Generalitat mai no s'havia governat Catalunya en una clau espanyola tan clara, amb un perfil de dirigents tan baix i amb un projecte tan poc ambiciós. Un govern d'una nació no es pot limitar a gestionar serveis, que això són les tan repetides polítiques socials, també ha de liderar el país cap al desenvolupament econòmic, cap a la competitivitat, cap a la internacionalització, cap a l'excel·lència. Res d'això no interessa els nostres esquerranosos. Sembla que tot ho redueixin a l'increment del sector públic. Dels socialistes sabem que quan guanyen un ajuntament en poc temps en multipliquen el personal. A la mateixa Generalitat durant els darrers tres anys han incrementat en més de vuit mil persones la plantilla d'empleats administratius, és a dir, sense comptar metges, mestres i policies. I tot apunta que seguiran la mateixa tendència. No se'ls coneix cap plantejament estratègic de futur per al país més enllà de perpetuar-se en el poder a través de domesticar la crítica i crear una gran xarxa clientelar, en altres paraules, estendre el model metropolità a tot el territori.
Comentaris