Article publicat a l'Europeu La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
Amb l'obsessió de justificar el Tripartit 2.0 i de diferenciar-lo al màxim de la primera versió, marcada per les polèmiques lligades a l'elaboració del nou Estatut, ara aquesta colla no fan més que repetir com un mantra que és l'hora de les polítiques socials, que la seva prioritat serà aquesta i no cap altra i que no toca plantejar debats sobre l'autogovern o la identitat. Tot per no perjudicar les expectatives electorals d'en Zapatero. Des de la reinstauració de la Generalitat mai no s'havia governat Catalunya en una clau espanyola tan clara, amb un perfil de dirigents tan baix i amb un projecte tan poc ambiciós. Un govern d'una nació no es pot limitar a gestionar serveis, que això són les tan repetides polítiques socials, també ha de liderar el país cap al desenvolupament econòmic, cap a la competitivitat, cap a la internacionalització, cap a l'excel·lència. Res d'això no interessa els nostres esquerranosos. Sembla que tot ho redueixin a l'increment del sector públic. Dels socialistes sabem que quan guanyen un ajuntament en poc temps en multipliquen el personal. A la mateixa Generalitat durant els darrers tres anys han incrementat en més de vuit mil persones la plantilla d'empleats administratius, és a dir, sense comptar metges, mestres i policies. I tot apunta que seguiran la mateixa tendència. No se'ls coneix cap plantejament estratègic de futur per al país més enllà de perpetuar-se en el poder a través de domesticar la crítica i crear una gran xarxa clientelar, en altres paraules, estendre el model metropolità a tot el territori.
Comentaris