Aquest estiu vaig fer una ruta per Turquia. Partint d'Istanbul, vam seguir cap a la península de Gal·lípoli, vam travessar els Dardanels per baixar fins a Esmirna, a la costa occidental d'Anatòlia, i d'allà ens vam dirigir cap a la Capadòcia, a la regió central del país. Des de la Capadòcia vam fer camí cap a la capital, Ankara i, de tornada cap a Istanbul, vam visitar la vila de Safranbolu, coneguda per la seva arquitectura típicament otomana. Turquia és un país sòlid en el sentit físic de la paraula. A les grans ciutats els gratacels de nova planta i els minarets de les mesquites dibuixen un "skyline" assertiu, de la mateixa manera que els blocs de pisos que s'estenen pels barris residencials desprenen una remarcable sensació de solidesa i qualitat constructiva ( Després del terratrèmol que ha devastat el Sud-Est del país, sobretot al Kurdistan, hauríem de revisar aquestes afirmacions, però és innegable que les noves construccions desprenen una sensació
En un post anterior ja vaig explicar que no entenc per què els EUA i els seus aliats van envaïr l'Iraq, o en tot cas que totes les explicacions que se m'ocorren han resultat fallides. Tot i això un cop empantanegada la situació per una invasió segurament mal calculada em sembla que una retirada sense garanties seria el més gran regal que es podria fer a la insurgència que ha ensangonat el país des de l'enderrocament de Saddam Hussein. Avui és notícia que el primer ministre Tony Blair en una entrevista concendida a Al-Jazeera ha manifestat que la Guerra de l'Iraq és un desastre. Almenys aquesta és la interpretació que de les seves paraules ens donen les ràdios i televisions del nostre país. Jo he vist el fragment d'entrevista i el que m'ha semblat entendre que deia no és que la invasió hagi estat un desastre sinó que la situació a l'Iraq avui és catastròfica. I a més ha explicat per què és catastròfica, perquè per una banda Al-Qaida i els terroristes sunnites i per l'altra els grups insurgents xiïtes patrocinats per Iran estan portant a terme una campanya de terror implacable amb l'objectiu de crear un caos ingovernable no tan sols pels ocupants sinó també pel nou govern elegit democràticament. Vist així, quin interès té Europa en una retirada de les tropes dels EUA i del Regne Unit sense que la situació s'hagi estabilitzat a Mesopotàmia?. Amb aquesta crítica constant als ocupants no estem fent el joc als integristes islàmics?.
Comentaris
www.xbs.cat
Xavier Mir