Article publicat a l'Europeu La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
Catalunya necessita "realpolitik" dedicada a la defensa dels seus interessos. Això demana que després de la batalla ens curem ràpidamentles nafres i intentem un pacte CiU-ERC. A Euskadi el PNB i EA tampoc no s'estimen gens i són capaços de governar junts. Primer caldria pactar un programa, que tenint en compte que en Carod es proclama liberal no hauria de ser tan difícil, malgrat esculls com els de les infraestructures. La distribució de les àrees de govern és possible i finalment, i com a element molt potent, es podria pactar una estratègia conjunta a Madrid, condicionar en Zapatero, evitar que el PSC fes una oposició salvatge i neolerrouxista a Catalunya i forçar un desplegament de màxims del nou Estatut. D'entrada el que plantejo és molt difícil, però amb unes bones dosis de patriotisme i sang freda hauria de ser possible. L'alternativa que ERC segueixi donant el lideratge del govern al PSOE-C i a la seva crossa ens aboca a una progressiva dilució de la nostra personalitat nacional, en nom del multiculturalisme, del progressisme i de no sé quantes causes alienes més. D'altra banda la sociovergència em sembla molt millor que el Tripartit però amb l'incovenient que li permet al PSOE mantenir les seves grans quotes de poder i les corresponents àrees d'influència.
Comentaris