Eleccions a dues voltes

Deixant de banda el cas de la Palma, haig de dir que el sistema electoral que tenim no m'agrada i entenc que aquesta segona volta als despatxos desmotiva els ciutadans a l'hora d'anar a votar. Avui les regles del joc són aquestes i els partits s'hi ha d'ajustar, per tant sempre que no hi ha una majoria absoluta s'obre un ampli ventall de pactes que es concreten segons la capacitat d'acord que hi hagi entre les forces polítiques. El problema és que entre el vot del ciutadà i la configuració final dels governs hi ha un trajecte que escapa del control democràtic, en el qual són els representants els qui fan i desfan a conveniència. Les conseqüències d'aquest sistema són especialment perceptibles a Catalunya, on atesa l'elevada fragmentació política la major part de governs són de coalició entre partits que s'han presentat separadament.
Existeix una idea molt arrelada que diu que les majories absolutes no són bones, jo sóc de l'opinió contrària, crec que els governs forts tenen més capacitat operativa i de transformació i menys servituds. Passa sovint que una força molt minoritària té a les seves mans decidir qui serà el futur alcalde i això li atorga una quota de poder molt desproporcionada respecte la seva representativitat real.
Tan sols en un cas sóc absolutament contrari a les majories absolutes: a les Corts espanyoles, atès que l'estat espanyol és plurinacional l'única garantia que els interessos de les nacions minoritàries com la catalana, la basca i la gallega es tinguin en compte és que cap partit d'ambit estatal no obtingui prou diputats i es vegi obligat a pactat amb els nacionalistes perifèrics.

En quant al sistema electoral, tant per a Catalunya com per als municipis, pel meu gust són preferibles els sistemes a dues voltes com el francès i l'italià, tot i que no s'apliquen a les poblacions més petites. Tant a França com a Itàlia, si bé en moments històrics diferents, es va passar de sistemes proporcionals a sistemes majoritaris en comprovar que l'elevada dispersió política era la causa de la crisi institucional i de l'immobilisme d'aquests països. Avui, tot i que en el cas italià el model segueix presentant deficiències per la capacitat que tenen determinats partits minoritaris de fer trontollar els governs de centredreta i de centreesquerra, en general s'ha assolit una major fluïdesa en l'alternança entre forces polítiques i una més gran capacitat d'acció dels diferents governs, no tan sotmesos als interessos sectorials de cada partit i més vinculats per programes comuns.

Comentaris

Jesús Cardona ha dit…
Hola, Albert. Aquesta foscor negociadora, la incertesa, els rumors de com van els pactes, etc., des motiva molt. Una solució és fer dues voltes o a l'altra és el sistema de les dues paperetes i dues urnes: en una votes el partit i en l'altra el candidat.
S'ha de limitar també que el candidat d'un partit amb 1 regidor, per exemple, accedeixi a l'alcaldia i aclarir més bé quan es pot fer una moció de censura. I fins i tot jo faria els mandats de 5 anys.
Albert Guilera ha dit…
Hola Jesús, a veure si un dia d'aquests parlem que d'ençà que has abandonat el blog t'he perdut la pista i quan vas tornar a Catalunya em vas trobar en plena campanya.

D'altra banda totlament d'acord amb les teves propostes, l'aprofundiment democràtic ha de passar menys pels muntatges de participació ciutadana, que tan sols impliquen les minories més compromeses, i més per sistemes electorals clars i transparents, que peremtin elegir directament representants i caps de govern. El sistema britànic first past the post funciona molt bé però deixa massa gent fora ,tenint en compte que els Lib Dems assoleixen representacions molt inferiors al percentatge de vots totals. Penso que l'ideal es troba en la combinació entre sistema majoritari i proporcional.

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls