Es trencarà Bèlgica?

El cas belga presenta unes característiques molt peculiars, ja que la nació d'on sorgeixen les principals veus secessionistes, Flandes, és la majoritària dins l'estat i la que acumula més poder polític i econòmic. Tant és així que els primers ministres belgues habitualment són flamencs, i si tots els partit flamencs sumen plegats, fan majoria al parlament federal. D'altra banda, en territori flamenc es practica un monolingüisme força estricte que fa pensar que, almenys allà, la vitalitat de la llengua neerlandesa no es troba especialment amenaçada, i que els retrocessos els va patir força anys enrera, quan les elits del país van adoptar el francès, un procés que s'ha aturat i probablement revertit. El conflicte rau en el repartiment del pastís econòmic que representen els impostos i la seguretat social. Els flamencs generen més recursos públics per càpita que no els valons, i en canvi aquests segons reben més diners públics per càpita (els sona familiar això?).L'economia flamenca, basada en pimes, més flexible i innovadora, es troba en bona forma i competeix en el mercat global. L'economia valona, basada en la indústria pesada, es troba en crisi, i requereix fortes subvencions i subsidis estatals. D'altra banda existeix un conflicte lingüístic i territorial centrat a la ciutat de Brussel·les i al seu entorn, que formen ua regió adminsitrativa separada de Flandes i de Valònia, però que es troba en territori històricament flamenc. El problema és que en aquesta regió la gran majoria de la població és francòfona i per tant poc procliu a integrar-se a Flandes, i encara menys a adoptar-ne la llengua pròpia. Aquest fet és font d'importants friccions, de fet va centrar la darrera controvèrsia entre les dues comunitats lingüístiques, per la inclusió d'uns municipis de la regió de Brussel·les dins de Flandes, i es presenta com la principal causa de discrepància en cas de separació: quin hauria de ser el futur de Brussel·les i la seva regió?,s'hauria d'integrar al nou estat francòfon o al nou estat flamenc?. Hauria de tenir un estatus internacional com a capital de la Unió Europea?. Un dels darrers moviments en la crisi de l'estat belga l'ha protagonitzat un dirigent del partit majoritari a Brussel·les, el MR, de tendència liberal, que ha proposat la separació i l'annexió de Valònia i de Brussel·les a França, una idea que fins ara tan sols defensaven partits molt minoritaris. El debat és obert, però almenys ningú no parla de treure els tancs al carrer ni branda una constitució sacralitzada contra els partidaris de la secessió.