En McCain pot guanyar. Tant de bo.

Com ja vaig escriure en un post de 19 de novembre de 2006, fa gairebé dos anys, en la cursa de les presidencials nord-americanes aquest blog recolza John McCain.  Sense compartir-ne totes i cadascuna de les seves posicions és un home que admiro, fet d'una pasta especial, un heroi, que amb 72 anys lluitarà fins al final per assolir la victòria.  Simpatitzo amb en McCain des que es va presentar a les primàries de 2000, on va començar amb molt força fins que la maquinària de l'establishment republicà, que recolzava en George W. Bush, li va parar els peus a Carolina del Sud, amb una campanya repugnant basada en bona mesura en la rumorologia. McCain és un falcó en política exterior, la qual cosa ja m'està bé, prefereixo uns EUA assertius que no pas carregats de dubtes enfront els desafiaments que plantegen les autocràcies emergents. Prefereixo la reposta contundent de McCain a la invasió russa de Geòrgia a la inconcreció hawaiana d'Obama. I a banda de la politica exterior, que és el que més ens hauria d'interessar als estrangers, McCain és un reformista combatiu , que s'ha enfrontat reiteradament al seu mateix partit per defensar les seves inciatives per reduir el pes de les donacions de particulars en el finançament de les campanyes electorals, i és el campió de la lluita contra el malbaratament de recursos en inversions de dubtosa utilitat, que obeeixen a interessos polítics i electorals.  McCain va ser un promotor aferrissat de la invasió de l'Iraq, sí, i jo no comparteixo aquesta posició, però també va ser qui va demanar la dimissió de Donald Rumsfeld per la mala gestió de la postguerra, i qui amb més energia va defensar el "surge", el nou desplegament de tropes que sota el comandament del general Petreus ha permès reduir la violència a Mesopotàmia. I fent honor al seu passat de presoner de guerra, s'ha oposat a l'existència de la presó de Guantànamo i a l'ús de la tortura.  El millor McCain és el de l'any 2000, el més rebel, el més distanciat de les pitjors tendències del seu partit.  Però McCain va perdre i va aprendre la lliçó, si volia ser president havia de comptar amb el suport de l'establishment i de la base electoral del Partit Republicà, inclosa la dreta cristiana, amb qui havia tingut les seves diferències. Per això ens últims anys ha moderat les seves discordàncies, s'ha sotmès a una certa disciplina de partit i finalment , ja en campanya presidencial,  ha col·locat de companya de cartell una cristiana conservadora de pedra picada, per guanyar-se el suport de les hordes de lectors obsessius de la Bíblia, una peça clau de l'electorat republicà. No tinc cap simpatia per la dreta cristiana ni per bona part de l'entorn de George Bush, però John McCain es mereix el meu respecte i confiança. Si guanya probablement s'haurà d'entendre amb sengles majories demòcrates a les dues cambres del Congrés i per tant, tota l'agenda socialconservadora que representa la senyora Palin quedarà ben desada en un calaix, i McCain podrà ser ell mateix, falcó en política exterior, i reformista i conciliador en política interna, sense defugir l'enfrontament quan ho cregui necessari. Un bon líder per a la superpotència mundial. Totes les enquestes el fan perdedor, però els darrers dies de campanya poden canviar moltes coses, encara hi ha molts indecisos, i una victòria d'en McCain encara és possible, tal com escriu John Podhoretz a la revista "Commentary",i reprodueixo a continuació:

10 Reasons Why McCain Might Win

JOHN PODHORETZ - 10.31.2008 - 12:14 PM

This is why it might happen. Not saying it will.

1) One poll has undecided voters at 14 percent on the last weekend, which means most of them probably really aren’t undecided, that they are either going to stay home or vote preponderantly for McCain and pull McCain across the finish line.

2) Most pollsters are claiming the electorate this year is six to nine points more Democratic than it is Republican. That would be an unprecedented shift from four years ago, when the electorate was evenly divided, 37-37, Republican and Democratic, and a huge shift from two years ago, when it was 37-33 Democratic. A shift of this size didn’t even happen after Watergate.

3) Obama frequently outpolled his final result in primaries, which might have many causes but might also indicate that he has difficulty closing the sale.

4) The argument in the past two weeks has shifted, such that many undecided voters who are now paying attention are hearing about Obama’s redistributionist tendencies at exactly the right moment for McCain.

5) The tightening in several daily tracking polls indicates a modest surge on McCain’s part that could continue through the weekend until election day. If he is behind by three or four points right now, a slow and steady move upward could push him past the finish line in first place.

6) In terms of the electoral map, the energy and focus McCain is directing at Pennsylvania could pay huge dividends if he pulls it off. If he prevails there, it might follow that the message will work in Ohio too. And if he wins Pennsylvania and Ohio, he will probably win even if he loses Virginia and Colorado.

7) Early voting numbers are not oceanic by any means, which may indicate the degree of enthusiasm for Obama among new voters is not something new but something entirely of a par with past candidates, like John Kerry. And they show more strength on the Republican side than most people expected.

8) What happened with the Joe the Plumber story is that Obama has now been effectively outed as a liberal, not a moderate; and because liberalism is still less popular than conservatism, that’s not the best place for Obama to be.

9) The fire lit under Obama’s young supporters in the winter was largely due to Iraq and his opposition to the war. The stunning decline in violence and the departure of Iraq from the front page has put out the fire, to the extent that, like the young woman who made a sexy video calling herself Obama Girl and then didn’t vote in the New York primary because she went to get a manicure, they might not want to stand on line on Tuesday.

10) Hispanic voters, who are always underpolled, know and appreciate McCain from his stance on immigration and will vote for him in larger numbers than anyone anticipates.

There you have it. It’s admittedly not the strongest case, and the idea that McCain will win on Tuesday is hard to square with the fact there isn’t a single poll that has him in the lead five days out. But unexpected things do happen in politics every election.