AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Poc ens imaginàvem, ara fa un mes, que el procés d'emancipació nacional experimentaria una acceleració vertiginosa com la que hem viscut durant tots aquests  meravellosos dies, des de l'Onze de Setembre. Una vegada abandonada tota esperança d'entesa amb Espanya, el president Mas, i amb ell la majoria del Parlament de Catalunya,  ha assumit explícitament l'objectiu de la plena sobirania, no com un horitzó llunyà, sinó com un repte a assolir en una o, màxim, dues legislatures, a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació. Ho tenim a tocar, però per arribar-hi ens caldrà determinació i una voluntat de ferro. Ja fa dies que s'ha engegat la maquinària de proferir insults i amenaces i s'obre pas el discurs que apel·la a la por de la gent: dels jubilats a qui se'ls diu que perdran la pensió, dels castellanoparlants a qui se'ls diu que perdran la llengua, dels empresaris a qui se'ls diu que perdran els clients i dels treballadors a qui se...

L'endemà de la manifestació monstre de l'11-S toca pair-ho, felicitar-se'n, i veure quin impacte ha tingut, en mitjans de comunicació, creadors d'opinió i polítics. En termes de valoració de la marxa en si, em sembla que ja s'ha dit tot el que es pot dir des de la immediatesa: la més gran de la nostra història, segurament de les més grans que s'han vist a Europa, amb un nivell de civisme exemplar, amb un missatge nítid i inequívoc, etc. Personalment no puc deixar d'apreciar l'avenç espectacular que ha fet l'independentisme, des de les catacumbes dels anys 80 fins a ocupar l'espai central de la societat catalana. Els que compartim aquesta dèria de fa molts anys estem vivint un somni fet realitat: un milió i mig de catalans desfilant per Barcelona a favor de la independència. S'ha de celebrar, però no n'hi ha prou. Si una característica té l'independentisme és la claredat del seu objectiu: la constitució d'un estat català sobirà. T...

Aquest mes d'agost el diari "El País" va publicar un article delirant sobre l'ascens de l'independentisme català , un ascens que segons l'autor seria el resultat d'una vella conspiració de la burgesia catalana per acabar de repartir-se el pastís català sense intromissions. Les mítiques 400 famílies que es veu que dominen el país tindrien les seves esperances posades en la creació d'un estat català, que si bé tindria poc relleu internacional per efecte de  processos com ara la construcció europea i la mateixa globalització que, segons sembla,  estan deixant els estats-nació en parracs, en canvi donaria molt de joc a l'hora de repartir contractes, concessions, prebendes i llocs de treball portes endins. Vist així, tot el nacionalisme català i l'actual explosió independentista no servirien cap altre objectiu que l'enriquiment sense límits d'una casta privilegiada i d'uns quants milers de sequaços amb expectatives de participar en el r...