Europa

Les darreres eleccions europees van estar marcades, com sempre, per la indiferència de la majoria de la població del continent. A banda de la victòria de l'abstenció la dada més rellevant va ser l'ascens dels partits populistes euroescèptics o directament eurofòbics, un club al qual no tan sols pertanyen forces de dreta i ultradreta, sinó també part de l'esquerra. Un dels fracassos d'Europa ha estat la incapacitat de generar un autèntic patriotisme europeu. Les causes són diverses. La primera de totes és que ara mateix no existeix un "poble europeu", no s'ha creat una comunitat humana de la qual tots els europeus se'n sentin membres, principalment perquè no hi ha llocs de trobada, no hi ha una cultura compartida, i el que avui és més determinant, no hi ha un espai comunicacional europeu. Els fundadors d'Europa van decidir construir-la mitjançant la integració econòmica, els avenços en aquest camp són innegables, però hi ha un abisme entre el nivell d'integració econòmica i el nivell d'integració cultural assolit. No existeix cap voluntat política que aposti de debò per crear una cultura europea amb la qual se sentin identificats els ciutadans del continent, un cultura comuna que alhora hauria de ser radicalment compatible amb l'existència i desenvolupament de les diferents cultures nacionals. El repte d'Europa és combinar la diversitat nacional, que és un element pràcticament distintiu del continent, perquè enlloc més del món no conviuen en un espai reduït tantes cultures nacionals, amb una identitat compartida, que al meu entendre no es pot basar únicament en valors abstractes universals, com ara la democràcia, la llibertat i la pau, sinó que ha d'incorporar la consciència de formar part d'una mateixa tradició històrica, que és la suma, entre d'altres, de la civilització grecoromana, del cristianisme en les seves diferents versions, de les aportacions germàniques i eslaves que han impregnat tot el continent i les illes, i dels contactes amb altres civilitzacions que també han configurat la civilització europea. La construcció d'aquesta identitat no hauria de ser incompatible tampoc amb la integració de les poblacions d'origen extraeuropeu, sinó tot el contrari, hauria de facilitar l'existència d'un marc compartit i inclusiu, assumible per tothom amb voluntat de formar part de la nostra societat.