AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Hi ha dos llibres de Robert Kaplan que resulten especialment útils per aproximar-se a alguns dels fenòmens que avui centren l'actualitat internacional, "Balkan Ghosts" i "Eastward to Tartary". Dues amb les quals,  a través de les experiències viscudes per l'autor en els seus viatges i la seva amplíssima erudició històrica, geogràfica i periodística, se'ns descobreix la realitat de països que ocupen els titulars dels informatius, però dels quals no en sabem res. Kaplan no es limita a explicar les incidències del seu viatge ni a descriure el paisatge humà i geogràfic amb què interactua. Fa això i alhora ens ofereix dades històriques i reflexions basades en el seu coneixement que il·luminen tant la realitat visible com els corrents de fons que configuren la societat de cada territori que visita. Ara que tothom està pendent de Grècia, la lectura dels capítols de "Balkan Ghosts" dedicats a aquest país on l'autor va viure set anys, ajudaria a ...

Un procés sobiranista com el que ha iniciat Catalunya obliga a tothom a prendre posició. Com més s'acosti la data definitiva del 27 de setembre menys sostenibles seran les ambigüitats sobre la independència. Està bé que el Pacte Nacional per al Dret a Decidir practiqui un cert funambulisme per evitar que  ICV-EUiA i els sindicats l'abandonin, però a l'hora de la veritat els qui no estiguin per la independència hi estaran en contra, és a dir, tot el que sigui votar un partit que no es comprometi a assolir l'estat propi per a Catalunya serà l'equivalent a votar "no" en un referèndum d'independència, per molt que es declarin partidaris del "dret a decidir". En aquesta línia,  quan ICV afirma que el seu objectiu és una Catalunya lliure i sobirana dins d'Espanya (sic) i proclama que les eleccions no seran plebiscitàries, el que fa és deixar enrere l'ambigüitat dels mesos precedents i optar pel camp del no, com testimonia la baixa voluntàr...

Darrerament hi ha qui es dedica a propagar que el desànim s'ha apoderat del moviment independentista després que, una vegada superat el 9N, l'emergència d'una nova esquerra populista i la proximitat de les eleccions municipals hagin deixat el debat nacional en un segon pla. És possible que alguns independentistes contemplin amb desencís l'aparent eclipsi mediàtic del procés i una certa baixada de tensió sobiranista, però no crec que la situació sigui alarmant ni que els unionistes puguin respirar tranquils. A l'independentisme català, que ha construït una majoria social en un espai molt breu de temps, després d'unes llarguíssimes infància i adolescència i d'una esplendorosa joventut, li ha arribat l'hora de la maduresa. S'ha de passar de les grans il·lusions alimentades per les mobilitzacions massives a la secessió i a la constitució d'un estat català. Els esdeveniments dels darrers dos anys, sobretot els onzes de setembre de 2012, 2013 i 2014, ...