AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Just abans de cedir el ceptre del poder britànic al seu successor Gordon Brown el primer ministre Tony Blair va publicar un llarga col·laboració al setmanari "The Economist", edició de 31 de maig, sota el títol "W hat I've learned". Donat l'excpecional interès de les idees que hi reflecteix fruit de la seva llarga trajectòria política i en especial dels seus deu anys a la primera línia mundial n'he traduït alguns del fragments que em semblen més significatius. Sens dubte en Blair ha estat un dels grans i pocs líders del món d'avui, amb grans encerts, com ara la transformació del Partit Laborista en un partit guanyador situat al centre polític, que ha sabut aprofitar la revolució impulsada per Margaret Thatcher per situar Anglaterra i el Regne Unit com un dels centres econòmics i culturals més importants del planeta. Malgrat la pèrdua de l'imperi, "Britannia Rules". Però aquest lideratge té un preu molt elevat i és la necessitat de fer p...

Portem uns dies amb el deb at sobre l'estratègia de CiU a Madrid i les relacions CDC-UDC. Sobre el primer punt en principi no sóc partidari d'entrar en cap govern espanyol, fora que el pacte comportés uns beneficis ben tangibles per a Catalunya. Entendria entrar-hi si la contrapartida és el concert econòmic o equivalent, o bé si assumissim el ministeri de Foment amb una clara agenda d'inversions a Catalunya i traspàs de ferrocarrils de rodalies i regionals, ports i aeroports. En canvi la idea que sovint s'ha assenyalat d'assumir el Ministeri d'Afers Exteriors no comporta cap benefici per al país, i no s'hi val a dir que permetria explicar al món què és Catalunya perquè la funció del ministre d'un estat no és promocionar-ne una part sinó representar-lo en la seva totalitat, un català ministre d'exteriors és un català que s'ha de ficar el catalanisme a l'armari. Després hi ha l'argument aquest que hem de ser allà on es prenen les decision...

Per línia editorial el meu diari de referència és l"AVUI", però també sóc lector habitual de "LA VANGUARDIA", me n'agrada el disseny , té alguns bons periodistes i col·laboradors i ofereix informació internacional i catalana de primer nivell. Això no obstant em fa fàstic la seva tendència a actuar com a garant de l'espanyolitat de Catalunya. Tinc present com en l'època que en Pere Esteve era secretari general de CDC una de les especialitats de la casa era disparar contra tota vel·leitat sobiranista de Convergència, tasca en què destacava un tal Rafael Jorba, que avui gaudeix d'una sinecura al CAC. Ja d'abans el rotatiu barceloní va ser el principal portaveu de l'anomenat gir catalanista del PP, quan amb fitxatges tant catalanistes com en Jorge Trias Sagnier(sic) i Josep Maria Trias de Bes(sic) ens pretenien fer creure que la via del nacionalisme era una falsa ruta per a Catalunya i que la plenitud de la catalanitat passava per integrar-nos...

S'ha produït el resultat més previsible a la vista dels resultats electorals del 27 de maig a la Palma i en Xavi González ha estat elegit alcalde amb els vots de LPS i del PSC. Per part de CiU hem intentat arribar a acords de govern amb les dues forces però la resposta ha estat negativa. S'obre una nova etapa al nostre poble que des de la segregació, l'any 1999, ja ha tingut quatre alcaldes (Jaume Tintoré, Pep Llop, Quim Obiols i Xavi González), i cinc si hi afegim la Pilar Joaniquet, que va exercir l'alcaldia una llarga temporada en substitució d'en Quim. El nou escenari polític trunca el projecte convergent de convertir la Palma en un poble de primera: la nostra idea, pel que es veu no assumida per la majoria de palmarencs, que la Palma ha de trobar l'equilibri entre un creixement limitat i la dotació d'uns equipaments, d'uns serveis i d'un entorn urbà de primer nivell. Ha tingut més èxit la idea, que jo no comparteixo, que avui la prioritat de la ...

L'edició de juny de la publicació "Global Terrorism Analisys" inclou un llarg article signat per Kathryn Haahr amb el títol " Catalonia: Europe's New Center of Global Jihad" que es fa ressò de diverses informacions periodístiques i de comentaris d'experts que assenyalen el nostre país com un santuari de l'islamo-feixisme i planter de reclutes de la "guerra santa" islàmica, disposats a enrolar-se per combatre en els diferents fronts oberts per Al-Qaida i les seves franquícies. Entre aquests fronts s'inclou la mateixa Catalunya, tal com s'explica en un paràgraf que reprodueixo a continuació: " Terrorism experts concur that Barcelona is a possible target for terrorist groups. Based on a study of recent al-Qaeda threats and attacks perpetrated by jihadis, the country's high-speed train (AVE), the national high court in Madrid and many tall, singular buildings in Barcelona are probable targets. Several Interpol reports also men...

Mentre a Catalunya seguim instal·lats en la mediocritat tripartita, i la manca d'ambició i de grans horitzons impregna tota la nostra societat a Europa passen coses, tal com revelen els resultat electorals de França, d'Escòcia, una altra vegada de França i ara també a Bèlgica, o més concretament a Flandes. La victòria dels democristians aliats amb els nacionalistes flamencs de centredreta obre la porta a una nova descentralització de l'estat belga i qui sap si un nou pas cap a la independència de Flandes. Paral·lelament el president Bush ha manifestat el seu suport total a la independència de Kosovo, una opció que tan sols compta amb l'oposició expressa de Rússia i de la mateixa Sèrbia, i l'oposició més silenciosa d'Espanya, per raons òbvies que el president Putin ja va indicar explícitament. La realitat internacional esdevé més favorable que mai al reconeixement de nacions com Catalunya, però aquí sembla que no ens n'adonem i la nostra agenda política segue...

Deixant de banda el cas de la Palma, haig de dir que el sistema electoral que tenim no m'agrada i entenc que aquesta segona volta als despatxos desmotiva els ciutadans a l'hora d'anar a votar. Avui les regles del joc són aquestes i els partits s'hi ha d'ajustar, per tant sempre que no hi ha una majoria absoluta s'obre un ampli ventall de pactes que es concreten segons la capacitat d'acord que hi hagi entre les forces polítiques. El problema és que entre el vot del ciutadà i la configuració final dels governs hi ha un trajecte que escapa del control democràtic, en el qual són els representants els qui fan i desfan a conveniència. Les conseqüències d'aquest sistema són especialment perceptibles a Catalunya, on atesa l'elevada fragmentació política la major part de governs són de coalició entre partits que s'han presentat separadament. Existeix una idea molt arrelada que diu que les majories absolutes no són bones, jo sóc de l'opinió contrària,...

Seguint amb la valoració dels resultats de les eleccions municipals a la Palma i a partir dels testimonis de diversos votants de LPS es constata que si bé el principal factor de l'èxit d'aquesta candidatura ha estat la resposta a un model urbanístic, el cert és que en molts casos el rebuig no anava adreçat contra el POUM impulsat per l'equip de govern de CiU sinó contra un POUM imaginari, fruit de la versió manipulada de la realitat difosa per l'entorn d'Entesa-LPS-Iniciativa, i amplificada també pels altres partits de l'oposició. Així tenim joves convençuts que la pretensió de CiU era edificar pisos al Pla de Sant Joan, quan un dels objectius primordials de la nostra proposta és protegir aquest espai i evitar-hi tot desenvolupament residencial. Tenim gent que volia evitar la construcció de pisos a l'altra banda de la riera, quan l'únic que proposem és edificar-hi equipaments, idea amb la que molts dels que rebutgen els pisos estan d'acord. Tenim gen...