AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Pinten bastos per al tripartit, diuen les enquestes ja fa temps, i davant l'abscència total de missatge, de projecte il·lusionador i de lideratge, el PSC  s'havia aferrat a l'últim recurs per intentar salvar la poltrona: la destrucció de la reputació de l'adversari. El cas Millet els va obrir el cel, primer per posar l'Àngel Colom a la picota i després per demanar explicacions pels convenis entre el Palau i la Fundació Trias Fargas. Al matí en Toni Bolaño, famós per la seva frase "no voy a parar hasta joderte", aprofitava una tertúlia a RAC-1 per  mostrar-se consternat pels convenis, al migdia en Miquel Iceta pujava al faristol del Parlament per demanar que la Trias Fargas retornés el diners al Palau, i a la tarda en Zaragoza es demanava retòricament què té a veure la Fundació convergent amb el cant coral. I així dia sí, dia també. Però dimarts al matí se'ls va glaçar el somriure, potser els asserena pensar que entre els detinguts hi ha dues antigues ...

Aquest país dóna molt de si, ara una presumpta trama de blanqueig de capitals i corrupció urbanística d'alta volada. Mirem-ne el costat positiu, els noticiaris, les primeres planes dels diaris i les tertúlies periodístiques poden dedicar una bona part del seu espai a analitzar els detalls i les implicacions d'uns escàndols genuïnament catalans, en Fèlix Millet ja ha passat a formar part d'un "star system" nostrat que potser ara veurem ampliat amb noves incorporacions. Tot i així la recepció no és homogènia, una bona part de la ciutadania del Principat s'informa primordialment a través de mitjans espanyols, per als quals el saqueig del Palau no passa de ser una anècdota provincial al costat del cas "Gürtel" i les lluites internes del PP,  que com a molt serveix per alimentar el mite del catalanisme putrefacte. Ara tenim un nou xou judicial en marxa, amb l'afegit qualitatiu que, a diferència del cas Millet, hi ha vuit o nou persones detingudes,...

Ser un artista genial no atorga carta blanca per violar ni per abusar sexualment de menors d'edat, ni tampoc , afegeixo, de majors d'edat.  Pot semblar una obvietat, però m'adono que n'hi ha molts disposats a contradir-ho, sobretot a la vista de les reaccions que ha despertat en el món de la cultura i l'espectacle la detenció d'en Roman Polansky. Veus com les de Salman Rushdie, Mike Nichols, Martin Scorsese, Isabelle Huppert, Diane von Furstenberg, Woody Allen oWhoopi Goldberg, s'hi han manifestat en contra. A França  el ministre de Cultura,  Frédéric Mitterrand, va qualificar la detenció d'"absolument épouvantable" , tractant-se d'" une affaire ancienne qui n'a pas vraiment de sens" , i el ministre d'Afers Exteriors, Bernard Kouchner, la considera sinistra. La recentment nomenada directora general de la UNESCO, Irina Bokova , va afirmar que la detenció era xocant, tot i que segons va dir desconeixia els detalls de l...

Diuen que existeix preocupació al cos tècnic del Barça per si les posicions independentistes d'en Joan Laporta indueixen els àrbitres espanyols a acarnissar-se contra l'equip barceloní i a xiular-li més faltes i penals dels que tocarien i a tolerar les agressions i les infraccions dels equips rivals. Es diu això i s'alcen veus indignades, però no pas contra els àrbitres, sinó contra el president del F.C. Barcelona per no calibrar l'efecte que poden tenir les seves paraules. Reconec que els codis interns del futbol escapen del meu enteniment, però em resulta repulsiu que es pugui acceptar com una cosa normal que els àrbitres prevariquin com a resposta a les opinions polítiques del president d'un club. S'anuncia que es pot produir aquest efecte i es demana prudència per part d'en Laporta, però no he sentit que es demani honestedat als àrbitres, o és que potser ja es dóna per fet que d'on no n'hi no en pot rajar. Si es temen represàlies arbitrals el qu...

¿Des quan la dignitat d'un president de Catalunya depèn d'una declaració del govern espanyol o de l'anul·lació d'un consell de guerra orquestrat pel règim franquista?. El president Companys va ser afusellat per ser el president de Catalunya i per això cal retre-li un especial record i homenatge, amb independència de l'opinió que ens pugui merèixer la seva trajectòria política i personal. L'espectacle que ha muntat el govern tripartit a l'entorn de la seva memòria és un nou episodi  que posa de manifest la política de vol gallinaci que practiquen els actuals dirigents d'aquest país. D'una banda tenim l'inefable conseller Saura de viatge a Mèxic per assistir de convidat de pedra al lliurament, per part del ministre de Justícia espanyol, d'un trist document de "reparació moral" a una néta del president, i de l'altra la compareixença falsament solemne de tot el govern en pes per anunciar el seu compromís a favor de l'anul·lació...

"Just what's he done? I mean, what's he done?" , deia Bobby Rush l'any 2000 referint-se a l'aleshores poc conegut Barack Obama. Rush, militant del "Black Panther Party" a finals dels seixanta i després esdevingut congressista demòcrata, competia amb Obama en les primàries del Partit Demòcrata per ser designat candidat a la Cambra de Representants per un districte d'Illinois, i és l'únic polític que fins a la data ha guanyat unes eleccions enfront de l'avui president. Nou anys més tard la pregunta torna a ser plenament vigent quan el president acaba de ser reconegut amb el Nobel de la Pau, tan sols nou mesos després d'haver pres possessió del càrrec. La pregunta ha acompanyat tota la carrera política d'Obama, atès el seu extraordinari èxit i l'escassedat de fites tangibles assolides. La biografia d'Obama és interessant, i conté elements remarcables, com ara el seu pas per Harvard, però a diferència del que és més habitual...

Ja s'ha esvaït l'impacte popular de la famosa foto de la família d'en Rodríguez Zapatero i el matrimoni Obama. La primera vegada que la vaig veure vaig creure que es tractava d'un muntatge fotogràfic, tant per la indumentària "gòtica" com per la voluminosa silueta de les dues adolescents, que contrasta amb l'elegant estilització dels pares. Ja coneixia la negativa del president del govern espanyol a la publicació de fotos les seves filles, però tot d'una se'm va fer evident que l'autèntica preocupació  no era la preservació de la seva intimitat, sinó evitar que les excentricitats de les nenes taquessin la imatge presidencial. Però al final l'atracció exercida pel president Obama ha estat la seva perdició, les nenes s'hi van voler fotografiar i òbviament la foto va fer-se pública immediatament, a través d'un mitjà tan discret com la web del Departament d'Estat dels EUA. Tot i així el govern espanyol no va renunciar a exercir la ...

En l'anterior post feia referència al pseudo-escàndol que s'ha pretès muntar amb el suposat espionatge d'uns  directius del F.C. Barcelona. Abans d'ahir vam ser testimonis de la construcció, per part del mateix diari, d'un altre fals escàndol, ara amb l'Àngel Colom en el punt de mira. El problema no és que s'informi d'uns fets, sinó la interpretació que se'n fa. Un directiu explica a no sé qui que ell i tres altres directius van ser objecte d'investigació per part d'un gabinet de detectius, contractat per la mateixa entitat, i que en van tenir coneixement el mes d'abril. Es publica la notícia, i el director general del club, Joan Oliver, assumeix tota la responsabilitat pel que anomena "auditoria de seguretat", i immediatament s'aixeca un cor de veus, entre els quals antics candidats a la presidència blaugrana, articulistes i tertulians diversos, que aprofiten l'avinentesa per demanar dimissions i disparar contra Laport...