Es diu que amb l'excusa de la crisi s'estan carregant l'estat del benestar, però no, els autèntics pilars de l'estat del benestar segueixen incòlumes, l'estat del benestar no perilla perquè s'hagin de pagar uns quants medicaments o perquè a les aules hi hagi quatre alumnes més. El que es pot carregar la crisi és la classe mitjana, bé, pròpiament la part més fràgil de la classe mitjana, la que depèn del seu treball per mantenir el seu estatus. Al capdavall, més que l'amenaça dels euromíssils el que va enfonsar el bloc comunista, i amb ell tota credibilitat del marxisme, va ser l'expansió imparable de les classes mitjanes a Occident, que al llarg de la segona meitat del S. XX van esdevenir la majoria de la societat. Val a dir que el meu concepte de classe mitjana és molt ampli, entenc que en formen part totes les famílies que tenen assegurades les necessitats bàsiques ( alimentació, habitatge, transport, energia, sanitat, ensenyament, etc) i alhora poden ...