AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

En el post anterior vaig fer unes previsions referents a la Palma que han resultat errònies: vaig anunciar una participació més baixa que altres vegades i una clara victòria de CiU. Contràriament la participació ha estat dos punts més alta que fa quatre anys i s'ha produït un empat entre CiU i LPS, 5 a 5, més un regidor del PSC. A partir d'aquí són possibles diverses combinacions per a l'elecció de l'alcalde i la configuració del nou equip de govern, però l'especulació sobre qui serà el futur alcalde i qui formarà el nou equip no és el tema d'aquest post. El tema és la valoració dels resultats. Reconec que no m'esperava que LPS fes tan bon resultat, sabia que corríem el risc que sumats LPS-PSC-ERC obtinguessin més regidors que CiU però no creia que es produís un empat semblant al de 1999. No ho creia perquè malgrat la lògica existència dels habituals grups de descontents no es detectava en l'ambient una clara censura a la tasca de CiU com a equip de gove...

Ara a les nou s'obren els col·legis electorals perquè els electors puguin dipositar el seu vot. Tot apunta que enguany la participació serà més baixa i el resultat òbviament és una incògnita, sembla clar el dilema CiU/ Tripartit tant a la Palma com a bona part del país. Com a candidat la sensació és que hem fet tot el que podíem fer: uns bons actes electorals, unes bones publicacions i un porta a porta exhaustiu. Sempre hi ha alguna idea que no es porta a la pràctica però en general podem estar satisfets del grau de compliment del pla de campanya que ens havíem marcat. Aquesta vegada a més he estat representant de CiU a la Junta Electoral de Zona de Sant Feliu de Llobregat i això ha fet que entre la Palma i la comarca el procés electoral hagi ocupat la major part del temps fora de les hores laborals estrictes. A la Palma, a banda de força reunions de candidatura, ens hem repartit la feina per comissions. Jo he format part de la comissió de programa i publicacions i també m'ha t...

El proper diumenge rebrem el veredicte dels veïns i veïnes de la Palma, tothom ja ha rebut el programes electorals i la resta de documentació, qui ha volgut ha assistit als actes electorals i ja només resten les festes de tancament, on normalment tan sols assisteixen els convençuts de cada candidatura. Tot i així el bombardeig de diferents missatges, les intoxicacions diverses i la informació incompleta poden portar molta gent a tenir percepcions confuses sobre allò que està en joc. Per això crec que cal dir ben alt que a les eleccions d'aquest diumenge tan sols es presenten dues opcions: o CiU o Tripartit (PSC-Iniciativa(LPS)-ERC). I és així no per voluntat nostra, perquè si és necessari pactar per nosaltres no quedarà, sinó per voluntat de les tres forces esmentades. Suposo que per a la immensa majoria de la gent ha passat desapercebut que durant els darrers dies, via internet, en Riverola (ERC) i alguns membres d'Iniciativa (LPS) s'han estat dient el nom del porc però av...

Ahir va morir en Lluís Roig i avui se n'ha celebrat el funeral. Jo no hi he pogut assistir per motius de feina però vull retre-li un senzill homenatge des d'aquest espai, perquè considero que persones com ell van fer possible que els valors de la democràcia, de la llibertat i del catalanisme, proscrits durant la dictadura franquista, es mantinguessin vius entre nosaltres. Ell i persones com ell van ser claus perquè la consolidació de la democràcia no fos només un procés de les elits sinó perquè es visqués arran de terra com un camí d'alliberament i de responsabilització col·lectiva per al bé comú. En Lluís Roig es va comprometre amb els interessos col·lectius de la Palma a través de l'Associació de Veïns, com a refundador d'ERC, com a membre de la Comissió Promotora de la segregació i en moltes altres iniciatives. Ell i d'altres com ell van ajudar a polititzar la Palma, no des del punt de vista partidista, sinó com a poble capaç d'organitzar-se, de marcar-se...

Avui dilluns hem tingut l'Artur Mas a la Palma per recolzar la nostra candidatura. Ha arribat sobre les cinc i junt amb l'alcalde i altres membres de la llista ha fet diverses visites a veïns, el porta a porta vaja. Hi havia veïns que prèviament havien estat avisats i d'altres a qui s'ha visitat per sorpresa, a porta freda, i en tots els casos l'acollida ha estat molt positiva. Mentre passejàvem pel poble amb l'Artur Mas, que ja ens ha vingut altres vegades, se m'ha fet evident una cosa que ja sabia però que cal recordar, en primer lloc malgrat ser el líder del primer partit de Catalunya és una persona molt planera i assequible, res a veure amb la imatge que en presenten els seus adversaris i determinats programes d'humor: no és un robot ni un cregut, tot al contrari. I en segon lloc és una persona amb una gran determinació i capacitat de sacrifici, ell mateix ens recordava que aquesta és l'enèsima campanya política en poc temps, tenint en compte que...

En dic la gran mentida, i no és l'única, perquè l'he sentida de totes les candidatures del tripartit i és allò que amb 850 habitatges més a la Palma dupliquem població, és a dir, arribem a 6000 o més habitants. No és cert perquè avui el promig d'ocupació a Catalunya es troba a l'entorn dels 2,3 habitants per casa i la tendència és cap a la baixa. Cada vegada més gent viu sola, per elecció o per necessitat, i també hi ha moltes parelles sense fills o que ja tenen els fills emancipats. Una idea que defensem des de CiU és que cal incentivar la natalitat però encara que pugi això no modificarà substancialment el promig d'ocupació. Per altra banda sempre hi ha un romanent d'habitatges buits, ja sigui perquè estan en venda, perquè s'estan reformant, perquè són segones residències o perquè els seus propietaris no en volen fer ús, i per tant encara que sumem 850 habitatges més les noves cases i pisos que es poden construir durant els propers anys al nucli actual de ...

Els comentaris anònims que ha generat el meu darrer post em confirmen plenament allò que hi deia, hi ha determinades persones que normalment des de posicions politiques d'esquerres consideren il·legítim tot allò que no s'ajusta als seus dogmes. Amb la proposta de POUM que hi ha damunt de la taula s'hi pot estar d'acord, en contra o tenir-ne una opinió intermitja, però el que no s'hi val és dir que és il·legítima. Resulta que la proposta de Pla d'Ordenació és fruit d'un llarg procés de participació ciutadana de més d'un any, amb més de 300 hores de reunions amb entitats, col·lectius i públic en general per contrastar les diferents idees i opinions i arribar a un model que pugués ser acceptable per una àmplia majoria de veïns. Pocs mesos després d'assumir el govern municipal ja vam organitzar una enquesta a la població en què van participar-hi més de vuit-centes persones i que va oferir uns resultats que en la seva major part han estat recollits en el ...

Des de la configuració del tripartit el PSC-PSOE ha afegit als seus tradicionals feus electorals de les ciutats grans i mitjanes el govern de Catalunya i l'expectativa d'obtenir noves alcaldies i altres poders locals, no pel fet de guanyar més vots sinó gràcies a la col·laboració entusiasta de les seves dues crosses, ICV-EUiA i ERC. Avui els socialistes controlen la Generalitat, la Diputació de Barcelona i els principals ajuntaments i a sobre estan al govern de l'Estat , una concentració de poder insòlita en països avançats de les dimensions del nostre. Quan CiU tenia majoria absoluta al Parlament el PSC-PSOE governava a l'ajuntament de Barcelona, a la Diputació de la mateixa província i participava al govern de l'Estat: no hi havia una acumulació de responsabiltats com l'actual. Algú dirà que el PSC-PSOE no governa sol, que comparteix responsabilitats amb les altres forces d'esquerres, però la realitat és que més enllà de repartir-se càrrecs la direcció de...

Ja som de ple en la campanya de les eleccions municipals. Ahir vam presentar l'equip i el programa de CiU per a la Palma amb una nombrosa assistència, més de dues-centes persones, i força entusiasme. Tinc la sensació que la Palma ha madurat políticament i que les eleccions municipals es viuen amb menys tensió i més normalitat que anys enrera. La gent té menys manies a l'hora de manifestar el seu suport, es va estenent la idea que el fet de votar opcions diferents no ha de tenir implicació en les relacions personals. Aquesta és de moment la meva percepció, ja veurem què passa en els propers dies. Els qui vulgueu conèixer la candidatura i les propostes programàtiques de CiU a la Palma podeu consultar el nostre web a través de ( www.ciu.cat ). D'altra banda avui diumenge hem celebrat la festa major de primavera, Sant Isidre, amb la tradicional processó del sant, les autoritats, els gegants, els grallers, els bastoners i les danses de la quitxalla. Després missa solemne concel...

E n Pasqual Maragall ataca, primer diu que per obtenir l'estatut que tindrem no valia la pena fer un camí tant costerut, després explica que el ZP el va trair, i finalment diu que l'única manera de portar les relacions amb Espanya és a l'estil Pujol: suportar-se educadament. Un atac en tota regla a la línia de flotació del PSC, el partit que presideix i que l'ha assassinat políticament. La reacció d'en Maragall és comprensible tenint en compte la manera com l'han tractat: el van obligar a expulsar Esquerra del govern i convocar eleccions anticipades, el van fer plegar i al final han acabat reeditant el tripartit amb els mateixos socis.

Aquesta setmana que avui s'acaba m'ha donat dues alegries electorals, encara que molt diferents: primer la victòria, encara que per la mínima, dels nacionalistes escocesos en les eleccions al Parlament d'Edimburg, i ara la victòria contundent (53%) d'en Nicolas Sarkozy. L'èxit de l'SNP, que culminaria si és capaç de formar govern, suposa situar com a tema de plena actualitat el dret a l'autodeterminació i la possibilitat que apareguin nous estats a l'Europa occidental com a resultat d'un procés secessionista en un marc democràtic. Avui a Europa l'independentisme ja no s'identifica amb el terrorisme esquerranós d'ETA i l'IRA, sinó que es presenta com una opció democràtica per al futur de les nacions sense estat. És difícil preveure què passarà a partir d'ara a Escòcia, el Parlament encara té majoria unionista i els liberaldemòcrates, principals aliats de govern que pot tenir el líder nacionalista Alex Salmond, es neguen d'entra...

Fa temps que tinc pendent un post sobre els resultats de les eleccions quebequeses, en què el Partit Liberal (federalista) va obtenir una victòria molt limitada, molt allunyada de la majoria absoluta tot i el sistema electoral majoritari, el Partit Quebequès (sobiranista) va quedar com a tercera força i l’Acció Democràtica Quebequesa (autonomista conservador) va esdevenir sorpresivament la segona força del país. La premsa anglo-saxona ha celebrat la davallada dels sobiranistes i l’edició de “LA VANGUARDIA” de l’endemà dels comicis va encapçalar la pàgina d’internacional amb el fracàs del PQ, coincidint amb les declaracions de calçotada de l’impagable Xavier Vendrell. Els defensors de l’statu quo es freguen les mans i totes les anàlisis apunten un cansament dels electors quebequesos davant la disjuntiva entre federalisme canadenc i l’oferta pequista de convocar un nou referèndum d’autodeterminació, amb tot el trasbals que això comporta en una nació que ja ha viscut dues convocatòries d...

Amb un retard considerable respecte la diada de Sant Jordi la meva recomanació inequívoc a pel que fa al llibre és el "Catalunya sota Espanya", l'assaig del notari i membre del CGPJ Alfons López Tena. Una anàlisi implacable de les relacions Catalunya-Espanya en el marc de l'estat democràtic nascut de la transició de la segona meitat dels setanta, amb referències il·lustratives al passat. Una visió lúcida que ens permet veure com les diferents mutacions de l'estat, ara monàrquic, ara republicà, ara autoritari, ara democràtic, mantenen sempre l'opressió de la nació catalana, tant per la via de la subordinació de la seva identitat com per la via de l'espoli econòmic. Sempre i en tot moment tenim un estat en contra, avui amagat sota l'estructura formalment democràtica d'un estat membre de la Unió Europea que reconeix la seva pluralitat interna- si bé no la plurinacionalitat- però que en la seva pràctica diària actua com una maquinària al servei de la n...

El divendres passat vam fer l'acte de presentació d'en Josep Maria Llop com a candidat a l'alcaldia de la Palma. Hi va intervenir en Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès, que va fer una breu semblança d'en Pep va exposar quin model defensa per a la seva ciutat. Seguidament la també regidora Bea Gallego i jo mateix vam fer la nostra presentació personal d'en Pep. Com a referència per a la meva intervenció em vaig preparar unes paraules, que no són exactament les que vaig pronunciar en l'acte, però que vénen a dir el mateix i que transcric a continuació: "Avui es presenta novament, per tercera vegada consecutiva, la candidatura d'en Josep Maria Llop a l'alcaldia de la Palma. Jo el conec de tota la vida i especialment vaig coincidir amb ell quan jo estudiava a la Universitat Pompeu Fabra i ell n'era professor. Molts dies anàvem junts, tot xerrant, des de la parada de l'autobús al C/Urgell fins a l'edifici de Balmes/Rosselló. Po...

En Sarkozy ha fet un excel·lent resultat, un 31% dels vots en la primera volta, la seva immediata rival, Segolene Royal, es troba a més de cinc punts de distància i el rival més perillós, François Bayrou no ha passat a la segona volta. Sarko se n'ha sortit en el seu objectiu d'atreure una part de l'electorat que altres vegades opta per Le Pen, que ha obtingut un suport reduït a un respectable 10,5% però notablement inferior a les darreres presidencials. La senyora Royal pot estar satisfeta d'haver passat a la segona volta superant amb escreix els resultats del seu antecessor socialista, Lionel Jospin, qui va quedar K.O. en el primer round de fa cinc anys. Això no obstant, després d'haver aparegut com la gran novetat de la política francesa i l'esperança d'una nova hegemonia per a una esquerra renovada els resultats són modestos, tot i que encara té opcions de guanyar la presidència si aconsegueix atreure's la major part dels votants de Bayrou i els dels ...

Aquest diumenge se celebra la primera volta de les eleccions presidencials franceses amb uns candidats i una correlació de forces més interessants que en anteriors conteses. En primer lloc haig de dir que el meu candidat és en Nicolas Sarkozy, que porta anys parlant de la necessària ruptura amb els principals llasts del model polític, econòmic i social francés. En campanya el seu discurs és molt més modulat i convencional, fins i tot li escriu les intervencions el mateix redactor dels discursos de l'última campanya presidencial d'en Chirac, però és innegable la seva voluntat de trencar alguns esquemes partint d'uns valors típicament conservadors però que durant molts anys han estat bandejats per la correcció política imperant: obvietats com dir que qui treballa més ha de poder cobrar més són trencadores a una França on el més habitual és omplir-se la boca d'igualtat, igualtat i igualtat. També va ser trencadora la seva actitud respecte als joves rebels de les "banl...

Del dissabte de glòria al dilluns de Pàsqua vam aprofitar per fer un viatge llampec al Llenguadoc i la Provença, i visitar Leucata, Carcassona, Rennes-le-chateau(famosa per allò de l'"Enigma sagrat" i el "Codi da Vinci"), Narbona, Nimes, Avinyó i Aigües Mortes. És un territori per on he passat molt sovint però amb prou feines n'havia visitat les ciutats. Aquesta vegada he fet una aproximació més intensa i tanmateix superficial atesa la celeritat, i he generat les meves pròpies idees sobre l'indret, que és el que m'interessa dels viatges. França és l'estat jacobí per excel·lència i ha aconseguit uniformitzar un territori divers on convivien múltiples llengües i cultures. Avui d'aquesta diversitat tan sols resten les mostres més folclòriques junt amb algun reducte d'irredempts com els pocs militants catalanistes de la Catalunya Nord. Els pobles conserven l'estructura rural típica i en general, tot i algunes cases molt velles, es troben ...

FLAME (Facts and Logic About the Middle East) és una entitat pro-israeliana que es dedica a propagar la seva versió dels fets que se succeeixen a la regió més conflictiva del planeta per tal de desfer molts mites establerts sobre el que passa. Darrerament han publicat en diversos mitjans un pamflet en què es nega la tesi segons la qual el conflicte àrab-israelià és la mare de tots els altres conflictes de l'àrea. És un pamflet totalment tendenciós i esbiaixat però tractant-se d'un punt de vista poc habitual a casa nostra m'ha semblat interessant traduir-lo de l'anglès i transcriure'l al blog. No estic d'acord amb les afirmacions categòriques que s'hi fan sobre la naturalesa violenta i sobre l'odi del poble àrab, però les altres idees enfoquen una llum diferent sobre una situació complexa i enverinada. "“L’arrel del problema” d’Orient Mitjà” Arribaria la pau si es resolgués el conflicte àrab-israelià? N’hi ha molts que creuen que l’existència d’Isra...

Davant la voluntat del Senat nord-americà de retirar les tropes de l'Iraq el proper 2008 el senador i candidat a la presidència John McCain recolza una campanya de recollida de signatures de suport a un manifest que de forma molt clara expressa per al públic americà per què no es poden retirar en les condicions actuals. Com que normalment els nostres mèdia no ens permeten conèixer amb gaire detall els arguments del dirigents del Partit Republicà transcric aquest manifest: "The decision of the Senate made on March 27 to call for a date certain withdrawal from Iraq is nothing more than a guaranteed date of surrender. It is a refusal to acknowledge the dire consequences of failure, in terms of the stability in the Middle East and the resulting impact on the security of all Americans, whether home or abroad. Democrats have chosen the politically expedient position of failure rather than putting aside the small politics of the day in the interest of our nation and the values upon...

Pel·lícules en exhibició com "The Last King of Scotland", sobre el tirà ugandès Idi Amin Dada, i "Les vides dels altres", sobre les activitats de l'Stasi a la República Democràtica Alemanya, permeten experiemntar durant unes hores què significa viure sense llibertat, ja sigui sotmès a l'arbitrarietat d'un dictador paranoic ja sigui subjecte al control d'un estat amb voluntat totalitària. Films com aquestssón importants perquè siguem capaços d'apreciar la importància que té la possibilitat d'expressar lliurement les nostres idees i opinions, d'emprendre els nostres projectes, de viure a la nostra manera, realitzar el nostre potencial com a éssers humans sense destorbar el proisme, tot allò que podem incloure en el concepte de llibertat i que constitueix una de les més grans conquestes de la humanitat, un bé que a les societats occidentals gaudim com l'aire que respirem però que a molts indrets del planeta encara és una utopia. No sóc u...