AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

A l'Iraq la candidatura "laica" d'Allawi ha estat la més votada, però durant els dies finals de la campanya  una periodista catalana ens va explicar reiteradament que la Bagdad d'avui està molt més islamitzada que la d'abans de la invasió de 2003, que ella també havia conegut. A Txetxènia les forces armades russes ja fa temps que van esclafar els independentistes, però en Jonathan Litell en el seu últim llibre ens explica que el país caucàsic, lluny d'haver-se russificat, és una societat governada a la "txetxena" i molt més islamitzada que la d'anys enrere. En aquest post no vull parlar d'islamisme, malgrat els fets del metro de Moscou, el que m'interessa és observar com, lluny de convergir cap a un model homologat de democràcia liberal i identitat global compartida, la tendència avui dominant és cap a l'aprofundiment de les diferències entre les civilitzacions, encara que que sigui sota formalismes democràtics com el d'Iraq....

En plena recta final de legislatura Esquerra actua com aquell que s'ha passat tota la nit a  barra de la discoteca, prenent cubates amb els seus companys de farra, en Pepe i en Joan,  i de cop i volta s'adona que aviat tancaran i tornarà a casa amb la cua entre cames. Aleshores no se li acut res més que posar-se a ballar al mig de la pista i a marcar paquet, com diria en Puigcercós, amb l'esperança de seduir alguna  noctàmbula al darrer moment.  Però després d'hores de libacions els seus moviments a la zona de ball són matussers i revelen l'alta càrrega d'esperits que li corre per la sang,  i el paquet...deixem-ho córrer. Els seus companys voldrien dissuadir-lo  perquè no fes el ruc, però ell els recorda que si no fos per ell ni tan sols no haurien entrat a la discoteca, i el deixen fer.   I així tenim  en tràmit tres lleis que es presenten com a molt ambicioses però que en realitat van carregades de plom a les ales. Per començar la llei de veguer...

He llegit a la Vanguardia que en el bombardeig de Dresden hi van morir unes 25.000 persones, un nombre molt inferior al de 300.000 morts que havia donat per bo la mateixa Creu Roja en acabar la Segona Guerra Mundial. 25.000 defuncions són una xifra escruixidora, però no deixa de ser un més dels tràgics episodis d'un conflicte en què van morir milions de civils. En tot cas el bombardeig de la capital de Saxònia va adquirir la dimensió de símbol  de la devastació que els aliats van causar a Alemanya per aconseguir la rendició incondicional del règim nacionalsocialista.  Adolf Hitler va embarcar  el poble alemany en una aventura  megalòmana i sanguinària d'expansió territorial i de domini "racial" , un somni delirant que les condicions polítiques i socials dels anys trenta van fer possible.  Però aquest exercici descomunal d'hibris va trobar la seva nèmesi en la demolició de les ciutats alemanyes, la derrota total, la pèrdua de territori, l'ocupació i la divisió ...

El catedràtic d'Estructura Econòmica Niño Becerra s'ha fet famós amb les seves profecies apocalíptiques sobre la crisi. No crec que ens el puguem prendre al peu de la lletra, les seves teories sobre els cicles de l'economia ajustats a uns intervals temporals concrets no semblen gaire sòlides, però tampoc no podem desestimar les seves prediccions sobre els canvis econòmics i socials a què ens abocarà la crisi actual, que segons ell esdevindrà sistèmica entre juny i juliol d'enguany.  En l'entrevista que publica l'AVUI descriu elements d'un nou model econòmic i social en què "Només seran necessaris els que desenvolupin tasques que perpetuïn el nou model. Crec que anem cap a una societat tecnologitzada i governada per tecnòcrates" ,  i on les assignacions mensuals de 426 euros, avui pròrrogues del subsidi d'atur es convertiran en definitives per a la gent que no sigui útil en el nou model econòmic. Una nova societat sense classe mitjana, sense id...

No hi donem més voltes, el tripartit ja ha descobert els responsables del caos del dilluns i del malestar dels dies següents sense llum:la gent. Aquesta massa irresponsable i acomodatícia, incapaç d'entendre els missatges del nostre lúcid govern, que ja ens ho deia que el dilluns no ens moguéssim de casa (tot i que jo no ho vaig sentir  enlloc, en Saura se'n va anar a Mallorca i en Mora va dormir a Manresa), i que ara fa tots els possibles per restablir la normalitat. Però és clar, els nostres compatriotes de les comarques de Girona, tan ben acostumats ells, no són capaços de passar quatre dies de no-res sense llum. Aviam, si durant mil·lenis la humanitat ha viscut sense electricitat, ara no ens vindrà d'una setmana....Si és que la gent només vol drets i s'oblida dels deures, si és que s'ha perdut aquella consciència cívica d'antany, aquell agafar la pala i anar-se'n a netejar els camins, aquella capacitat de viure sense la protecció dels poders públics.  Ar...

Fa dies que no penjo cap post, no he estat inspirat i el poc que he escrit és massa políticament incorrecte per fer-ho públic. La nevada ha tornat a evidenciar la incompetència i l'arrogància de la direcció política del Departament d'Interior. Entre desembre de 2006 i gener de  2007 ja vaig dedicar un parell de posts al fet que ICV es fes càrrec de la seguretat del país, i la realitat ha confirmat  i ha superat els pitjors auguris que podíem fer en aquell moment. Suposo que avui la major part de la població informada del país ja sap que en Saura és incapaç de dirigir Interior i d'assumir-ne totes les responsabilitats, i la seva tàctica de supervivència es basa en amagar-se quan hi ha problemes.  El problema no rau tant en els errors que puguin cometre bombers, mossos d'esquadra o protecció civil, sinó en la forma com els càrrecs polítics eludeixen les responsabilitats, ja sigui assumint el que s'ha fet malament, ja sigui defensant els professionals de les crítiques ...

El diumenge que ve hi ha una nova tongada de consultes sobre la independència. Hi ha qui diu que la participació serà inferior a la del mes de desembre. No ho sé, suposo que dependrà molt de la mobilització que s'hagi assolit a cada poble, però més enllà de les xifres finals, per a mi el més revolucionari d'aquest moviment és hores d'ara com ha aconseguit implicar milers de voluntaris arreu del país, la major part dels quals no són militants de cap partit i no s'havien implicat mai directament en cap iniciativa de signe independentista,  que estan treballant altruistament, fins i tot ficant-hi diners de la seva butxaca, perquè el màxim de població possible pugui expressar la seva opinió sobre un tema que fins fa quatre dies era gairebé tabú per al "mainstream" del país: la independència de Catalunya. Mai no havia vist un moviment de base tan potent al servei d'un ideal patriòtic tan clar, amb l'afegit que està assolint la implicació de moltíssimes enti...

Inici de càntic en el Temple. Ara digueu: "La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i, amb ell, les males herbes." Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l'alba ens ha trigat, com és llarg d'esperar un alçament de llum en la tenebra! Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra. Vàrem mirar ben al lluny del desert, davallàvem al fons del nostre somni. Cisternes seques esdevenen cims pujats per esglaons de lentes hores. Ara digueu: "Nosaltres escoltem les veus del vent per l'alta mar d'espigues." Ara digueu: "Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble."

Avui " La Vanguardia" publica la conversa de cincs alcaldes de ciutats i viles catalanes amb un alt índex d'immigració. Els burgmestres es mouen dins el marc de la correcció política, però de les seves paraules en resulta un panorama ben galdós: serveis sanitaris insuficients, llargues llistes d'espera a les escoles, analfabetisme, manca de serveis bàsics, desarrelament, desconeixement del país, pobresa, degradació urbana, empadronaments falsos, problemes d'habitatge..., i pensar que durant anys i anys els caps pensants del nostre país ens han estat adoctrinant  amb aquell bonic missatge: la immigració no és un problema, és una oportunitat.  Renoi, quina oportunitat, deu ser  l'oportunitat de començar de nou, de trobar-nos que al cap de 30 anys democràcia  i autogovern el país torna a trobar-se amb els mateixos problemes d'aquell moment, sinó pitjors, amb la sensació que allò que hem pogut guanyar per una banda ho hem perdut per una altra. Poca cosa farem ...

El 29 de setembre de 1938 França i Gran Bretanya van arribar als acords de Munic amb Hitler i Mussolini, pels quals van abandonar Txecoslovàquia a la seva sort, amb l'esperança que, oferint els territoris dels Sudets a la voracitat nazi aconseguirien apaivagar-la. El resultat ja és prou conegut, les concessions francobritàniques van esperonar Hitler a seguir endavant amb els seus plans per al domini d'Europa, que al cap d'un any es van traduir en la invasió de Polònia, el detonant de la 2na Guerra Mundial. Aquell pacte ha restat per sempre més com l'exemple per antonomàsia dels perills de les estratègies basades en l'apaivagament de l'enemic per la via de les concessions, un exemple que no tan sols és aplicable a l'alta diplomàcia sinó a molts àmbits de la convivència. Un dels grans encerts d'en Joan Laporta va ser expulsar la facció violenta i criminal dels Boixos Nois del Camp Nou i de l'entorn del club, una decisió que li va comportar amenaces rea...

Sóc convergent, però crec que una força política com Reagrupament és necessària, ara i aquí,  per canalitzar els vots dels "impacients", que altrament es podrien malmetre a l'abstenció o, encara pitjor, podrien anar a ERC o a coses més estrambòtiques, com ara les CUP.  Molt abans que aparegués Reagrupament jo mateix  havia escrit en aquest blog sobre aquest espai sobiranista que ha estat abandonat per ERC amb la seva delirant "aposta estratègica" per cedir el poder del país al PSOE i que, alhora, té dificultats per identificar-se amb el discurs moderat de CiU. De la mateixa manera que  espero i desitjo que de les futures eleccions al Parlament CiU en surti victoriosa i amb prou força per governar en solitari,  també vull que el nou Parlament tingui una majoria absoluta nacionalista (encara que alguns reneguin d'aquesta denominació i optin per considerar-se tan sols independentistes), per a l'assoliment de la qual és necessària la mobilització electoral d...

Alguna cosa falla quan un país que en cosa de deu anys ha acollit un milió i  mig de nouvinguts no és capaç d'impulsar el desenvolupament d'una regió com les Terres de l'Ebre, fins al punt que per a Ascó  i altres pobles de la rodalia la possibilitat que s'hi instal·li el cementiri nuclear esdevé una esperança per sortir del pou on es troben. Aquests dies he sentit moltes lloances de l'alcalde d'Ascó, però què voleu que us digui, un municipi de poc més de 1.600 habitants amb un pressupost d'onze milions d'euros, en bona mesura injectats per la central atòmica (que deia en Pla), hauria de ser capaç d'oferir oportunitats als seus veïns que no passessin per dipositar dins del seu terme les deixalles nuclears de tot l'estat.  En l'anterior post ja vaig deixar clara la meva postura pro-nuclear, però en les condicions actuals, quan la política oficial de l'estat espanyol és la d'abandonar progressivament l'energia nuclear, em sembla ina...

És probable que el nostre país esdevingui l'abocador dels residus nuclears d'Espanya. Ja no ve d'aquí .  Des de l'any 1997 paguem un recàrrec a la factura de la llum per compensar les companyies elèctriques de les pèrdues que els va provocar la moratòria nuclear aplicada pels governs socialistes, però tot i així a  Catalunya tenim tres reactors en funcionament , o sigui que la moratòria no ens ha evitat cap risc i a sobre hem hagut de pagar per la seguretat dels altres, amb l'afegit que no gaire lluny tenim el paradís atòmic francès, que ens ha de proporcionar l'energia que ens manca a través d'un vistós traçat de torres de Molt Alta Tensió.  Ara encara serà millor,  perquè sense generar ni un watt més d'electricitat probablement ens empassarem tota la merda nuclear d'Espanya. Nosaltres els fem una aportació anual de 20.000 milions d'euros per via fiscal i ell ens envien els seus residus nuclears.  Un negoci rodó.   Però preu per pr...

La proposta frustrada de l'ajuntament de Vic té uns efectes dubtosos sobre el control de la immigració, però ha servit per reviure el debat des d'una ciutat acreditada per les seves modèliques polítiques d'integració,  que ja no es veu amb cor d'assumir la responsabilitat de gestionar l'acollida de més nouvinguts que, d'acord amb la llei, no estan autoritzats a treballar i poden ser multats i fins i tot expulsats pel fet de trobar-se en territori de l'estat espanyol de forma irregular. De tot el debat dels darrers dies, a més dels estirabots xenòfobs més deplorables proferits des de posicions marginals, em queda l'esgarrifança de comprovar la visió naïf del món i de l'espècie humana que tenen bona part dels opinadors més influents d'aquest país. "Imagine" és una cançó molt bonica però res més que això, en canvi sembla que bona part de la progressia catalana, i també d'altres sectors benpensants, l'ha convertida en el seu credo, ...

Hi ha dos tipus de governants, els que afronten els problemes i fan els possibles per resoldre'ls i els qui miren cap a un altre costat i intenten desviar l'atenció del personal. L'alcalde de Vic pertany a la primera categoria i finalment ha decidit començar a posar ordre en el desgavell de la immigració descontrolada. L'alcalde de Barcelona pertany a la segona categoria, i lluny de donar resposta als grans reptes de la ciutat se'n va per la tangent i es treu de la màniga una quimèrica candidatura per esdevenir seu dels Jocs Olímpics d'Hivern l'any 2022. ¿Però algú creu que Barcelona té cap possibilitat de ser escollida seu dels Jocs Olímpics d'hivern?.  ¿Algú creu que la candidatura de Barcelona passarà el filtre del Comitè Olímpic Espanyol, que haurà de triar entre una candidatura catalana i una d'aragonesa, i després serà l'escollida pel COI quan l'any 92 ja va ser seu dels jocs d'estiu?. Si la tingués em jugaria una suma important de ...

No acabo de veure en Joan Laporta en el rol de polític, una professió que té molt de cursa de fons.  L'actual president del Barça podria encapçalar una candidatura, fer una bona campanya i guanyar un grapat de diputats, a partir d'aquí el més probable és que acabi de líder d'un grup parlamentari a l'oposició o com a membre d'un govern presidit per un altre. I francament, em costa molt imaginar-lo en cap d'aquests dos papers, infinitament més foscos que la presidència del Barça. En Laporta ha demostrat una gran capacitat de seducció electoral, dots de lideratge i resistència a la pressió.  Ha passat per moments molt durs, però el càrrec de president del Barça li ha ofert moltes satisfaccions, sobretot per a una personalitat egocèntrica i apassionada com la seva, que han compensat sobradament els atacs personals que ha rebut. La política no pot oferir satisfaccions equiparables i, en canvi, li pot suposar maldecaps superiors als que ha hagut de patir fins ara.  De...

El desenllaç del cas Centelles és una petita derrota per a aquest país, i com a tal posa en evidència moltes de les nostres febleses i ens mostra quines són les armes de l'adversari.  Els germans Centelles s'han queixat del tracte rebut per la Generalitat, però no n'han tingut prou de trencar unes negociacions, sinó que han hagut d'escopir sobre la dignitat del país i sobre la tomba del seu pare i sobre es tombes d'aquells que el van ajudar a produir les fotos i a conservar-les durant uns anys molt difícils. S'han venut les fotos al Ministeri de Cultura i ells mateixos, en un clar exercici d'exhibicionisme provocador,  han portat els negatius a Salamanca, al mateix lloc on el seu pare va evitar que fossin portades setanta anys enrere.  Normalment quan un francès s'emprenya amb un ministre li diu el nom del porc, però no renuncia a França. A Catalunya no, en aquest país són molts els qui a la mínima diferència amb el conseller o el govern de torn reneguen...

Tots aquells que durant anys han clamat per un món multipolar ja el tenen: el dimarts passat la Xina va executar Akhmal Shaikh, un malalt mental  britànic acusat d'haver introduït heroïna al país, i condemnat a mort en un judici de 30 minuts, sense les mínimes garanties processals. Les pressions occidentals no han pogut salvar la vida d'aquell pobre home, el règim xinès ha estat implacable, sabent-se invulnerable, gràcies a la seva gran força econòmica i geopolítica, a l'escàndol d'uns quants governs occidentals. Queda molt lluny l'època gloriosa de l'Imperi Britànic, però no cal anar tan enllà, és probable que durant els anys noranta la pressió de la Gran Bretanya amb el suport dels EUA hagués pogut evitar l'execució d'un ciutadà britànic sense delictes de sang. L'any 1990, en plena caiguda de l'Imperi Soviètic, el columnista conservador Charles Krauthammer va escriure que el món vivia "the unipolar moment": els EUA havien es...

Incloure a la constitució suïssa la prohibició d'edificar minarets és una ximpleria, és elevar a categoria de norma suprema una qüestió pròpia de l'ordenació urbanística de cada municipi. És tan ximple com el que fan aquells europeus, com en Daniel Cohn-Bendit, que s'escandalitzen i demanen als musulmans que boicotegin els interessos suïssos. Tot frivolitzant podríem apuntar que en el fons als suïssos, tan sensibles com són al soroll, tan sols volen evitar  haver de sentir les cinc crides diàries a l'oració, però la qüestió és molt més profunda i el debat sobre els minarets, com sobre el xador i la burka, tan sols n'és un aspecte superficial. A Europa l'Islam inquieta, s'estableix a les nostres societats com una realitat paral·lela que no entenem. Els sectors més conservadors no l'accepten per la seva alteritat i els més progressistes no saben com posar-s'hi, perquè predica valors contradictoris amb els corrents liberalitzadors i igualitaristes domi...

Branca rompuda pel vent espectral -un dia plena de fulles i rama!-, dóna'ns la flama, la flama, la flama no de cap negra foguera del mal, sinó la flama del foc de Nadal. Tu, vent geliu, el que fibla i somica, no véns amb rúfol missatge del mal; cara a la llar fas un poc de musica en tot forat assajant una mica els flabiols de la nit de Nadal. Balba enyorança, nafrada recança, vegeu: de nit els estels van mostrant-se; ah, no us pertoca de caure al fondal, sinó d'aprendre la dansa, la dansa d'àngels i sants en la nit de Nadal.