AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

De dimecres a dissabte passat vam estar a Lisboa, aprofitant els preus especialment barats oferts per "Clickair", suposo que per compensar el descrèdit sofert arran del desgavell que van patir no fa gaire els seus clients dels vols a Amsterdam. Sense voluntat d'entrar en la crònica del viatge, que potser escriuré en un altre moment, vull anotar que Portugal, teòricament més pobre que Catalunya, amb un PIB per càpita de 18.000€, en contrast amb el nostre que depassa els 25.000€/habitant, té una capital amb uns nivells de netedat, organització i qualitat del transport públic superior als de la capital catalana. Suposo que hi ajuda força el fet de no patir fenòmens com el turisme massiu i la immigració desbocada que s'han viscut els darrers anys a Barcelona, però també és molt important el factor capitalitat, l'estat portuguès aposta per la seva principal ciutat perquè sap que també és el seu principal aparador al món. Pel que m'ha arribat, en poblacions més peti...

No m’afegiré al cor de lloances fúnebres per la dimissió d’en Piqué, altrament un polític i un professional molt qualificat. Com a catalanista celebro que un dirigent que tenia com a primera missió fer créixer un partit espanyolista a Catalunya plegui, perquè ha fracassat en el seu intent i la direcció estatal del seu partit li ha tallat les ales. I com a convergent celebro que el fracàs d’en Piqué s’hagi produït justament perquè el seu objectiu era esgarrapar els vots dels electors més conservadors i nacionalment més indefinits de CiU, i no se n’ha sortit. Hi ha qui tem una radicalització del PP a Catalunya, una fugida de la centralitat que ha d’enrarir encara més el nostre panorama polític. Jo crec que més que una radicalització es pot produir una clarificació en l’estratègia d’aquell partit al nostre país que l’impermeabilitzarà encara més respecte els electors catalanistes més moderats i que per contra li pot fer guanyar algun vot entre els sectors espanyolistes i xenòfobs originar...

Aquest blog deu el seu nom a una de les primeres novel·les de Michel Houllebecq, homònima. M'interessa força la seva narrativa, tot i que pel meu gust massa sovint peca d'un excés de sensacionalisme en matèria de sexe i violència, que em sembla innecessari per als objectius literaris, però suposo que ell considera que aquests recursos són útils per sacsejar la ment del lector ( i segurament també ajuden a vendre més llibres). S'ha assenyalat el caràcter profètic d'alguna de les seves obres, sense anar més lluny a "Plataforma" descriu un atemptat islamista en un centre de vacances a Tailàndia amb molts paral·lelismes amb el que s'esdevingué a una discoteca de Java pocs anys després. La seva darrera novel·la, "La possibilitat d'un illa", imagina un món futur en què la humanitat estarà formada pels clons successius dels actuals membres d'una secta-inspirada en els raelians-que viuran aïllats en diferents punts del planeta, i descriu el procé...

Els dos darrers caps de setmana he estat a la platja de Coma-Ruga, al Vendrell. Quan era petit sempre hi anava amb els meus pares però amb els anys vaig optar per platges més properes com ara Castelldefels o Vilanova. M'agrada el mar, tot i que no sóc partidari de les vacances de sol i platja. Amb un parell de cops per setmana en tinc prou. Ara he redescobert Coma-ruga, una platja extensíssima, neta, relativament tranquil·la, unida a un magnífic passeig marítim, sense massificació, i amb un entorn urbà de xalets i hotels molt digne. Aprofitant les sortides, i ja de tornada cap a casa, m'he dedicat a fer incursions als diferents pobles del voltant, des de Tarragona fins a Sitges. És una zona que ja havia visitat moltes vegades, però de forma més fragmentada. La visió de conjunt d'aquest àmbit litoral és un quasi-continu de blocs d'apartaments, hotels i càmpings, des de Tarragona fins a Vilanova i la Geltrú. Ara que hi penso hi faré una ullada amb el Google Earth per ve...

No el conec personalment però em passa molt sovint amb en Joan Oliver que escriu coses que coincideixen exactament amb el que jo penso. Just abans d'ahir va publicar un article a la seva secció de l'AVUI, "Engrunes" en què comparava l'exigència d'expiació de pecats i de mortificació que formulava l'Església pre-conciliar amb els plantejaments ecologistes actuals que constantment cerquen vies de culpabilitzar la gent de tots els mals del planeta i ens exigeixen penitència i contrició. Amb l'agreujant que aquest pensament ecologista ha arribat a les màximes instàncies de poder al món occidental i dicta nous codis de conducta d'improbable eficàcia pel que fa als suposats objectius. El darrer exemple, la proposada limitació de la velocitat màxima a 80 km/h a l'àmbit de l'àrea metropolitana. El RACC-una de les ONG's de les que sóc membre- s'ha pronunciat en el sentit que aquesta mesura no serà efectiva per reduir la contaminació ja que l...

Espanya és l'estat europeu que ha patit més víctimes a conseqüència del terrorisme islamista, ja sigui a Madrid l'11-m de 2004, els atacs contra interessos i ciutadans espanyols a Casablanca el 2003, els militars morts a l'Iraq, l'Afganistan i el Líban, i finalment els ciutadans de l'estat assassinats al Iemen. Això no obstant el terrorisme islamista ocupa un paper més que secundari en l'agenda política estatal, es presta infinitament més atenció al terrorisme basc que en els darrers anys da estat molt menys letal, i es presenta el fenomen jihadista com quelcom aliè, quan si bé ho és en el seu origen no ho és en les seves conseqüències. L'ala dura de la dreta espanyola s'ha passat els darrers tres anys defensant que els atemptats de l'11-m eren cosa d'ETA i que el paper dels musulmans implicats no passava de ser el d'uns "moritos"-que deia en F. Losantos- que haurien actuat per compte de la banda de la destral i la serp. Aquesta ver...

La mort de cincs catalans i d'altres persones víctimes d'un atac d'Al Qaeda al Iemen, poc després que s'avortés un nou macro-atemptat a Londres i que explosionés un cotxe bomba a Glasgow sense causar víctimes, just quan la vista oral de l'11-m arriba a la seva fi, així com les notícies d'explosions a països del Magreb i les habituals cròniques luctuoses de l'Iraq, posen en evidència que l'amenaça del terrorisme islamista és real i afecta tant els països occidentals com els del tercer món. I més avui quan els moviments de persones són constants d'una banda a una altra del planeta. Les víctimes catalanes ens han de fer pensar en allò que ja vaig esmentar en un post anterior, que s'ha publicat a la premsa i en mitjans especialitzats i que el mateix Artur Mas va posar de relleu durant la campanya de les municipals: Catalunya és un dels més grans centres de reclutament de jihadistes a Europa, que projecten atacs a infraestructures i edificis emblemàt...